Entrevista realitzada per Irene López Chofre, Conlloga muixeranga de Castelló.

Per començar, ens agradaria conèixer un poquet la vostra experiència muixeranguera. Quan i com vau començar a fer muixerangues?

Mar Ahuir i Roser sí que han tingut experiència muixeranguera prèvia a la Jove, però Mar Català, Nuria i Martina van començar a fer muixerangues a la Jove Muixeranga de València a la tardor de 2016, gràcies a amigues muixerangueres que les van convidar a provar un assaig. Roser va ser una de les persones fundadores de la colla el 2014; prèviament havia estat en la muixeranga del Camp de Túria. Mar Ahuir és d’Algemesí i des de xicoteta volia ser muixeranguera però va ser el 2008 quan es va incorporar a la Nova Muixeranga d’Algemesí, on va conèixer algunes de les persones que fundaren la Jove. Gràcies a això el 2015 també passaria a formar part de la nostra colla.

El setembre de 2019 vau agafar el relleu de Pau Pertegaz, l’anterior mestre de la Jove. Per què vau decidir fer eixe pas endavant?

Totes formàvem part de l’anterior àrea tècnica. Amb l’eixida de Pau i d’altres membres de la tècnica, nosaltres vam decidir quedar-nos i presentar una proposta de continuïtat basada en el treball en equip perquè cap de nosaltres ens sentíem còmodes amb un lideratge únic, però teníem molta il·lusió i ganes de continuar treballant juntes i per la colla.

Compartiu el lideratge tècnic de la colla entre tot l’equip, una fórmula que fins ara no s’havia vist a les colles muixerangueres, acostumades a comptar amb la figura del mestre. Com és treballar així?

En la proposta inicial, l’estructura que vam pensar eren dos persones responsables de tronc, una persona responsable de xicalla i una persona responsable de pinya, i totes quatre assumirien el rol de mestres. En la pràctica des del principi ens vam adonar que el que ens funcionava era compartir les feines tècniques i el lideratge entre les 6 persones de l’equip, de manera que totes fem un poc de tot. Ha sigut fonamental una bona comunicació entre nosaltres: això ens ha permés prendre decisions de manera conjunta i horitzontal. Per a nosaltres és molt important que no tot el pes recaiga sobre una persona i fer visible que qualsevol membre de l’equip tècnic pot assumir les funcions tradicionals de mestra.

Ens endinsem ara en els assajos. Com és un assaig de la Jove?

Dilluns enviem a la colla el formulari d'assistència a l’assaig, i amb esta informació dimecres l’àrea tècnica ens reunim per tal de dissenyar l’assaig de divendres. A les 19h del divendres comença l’assaig de xicalla, organitzat i gestionat per l’equip de Xicalla i a les 19:45 comença l’assaig general. La primera part de l’assaig la dediquem a millorar la tècnica muixeranguera practicant barres i assajant els remats de les figures grans. A continuació es fa una breu xarradeta on les comissions que ho necessiten informen a la colla dels assumptes importants: actuacions, novetats, etc. Aleshores comença la segona part de l’assaig, on practiquem les figures senceres, i acabem amb un joc de xicalla o el que nosaltres anomenem “peticions”, per a que si algú s’ha quedat amb ganes de provar alguna cosa, tinga el moment per fer-ho. Durant l’assaig general comptem amb l’espai de joc, on algunes persones de la colla es turnen per tindre cura de la xicalla i així facilitar la participació de les famílies en les figures.

La Jove és una colla que ha crescut ràpid, tant tècnica com socialment. És capaç d’arrossegar nombroses camises a plaça, compta amb molta xicalla i exhibeix figures sòlides que demostren una gran feina a l’assaig. Com a mestres, quin creieu que és el punt fort de la colla?

Segurament siga una confluència de diversos factors. Per un costat, gran part de la nostra colla ve dels moviments socials i està molt compromesa i acostumada a treballar cooperativament per un objectiu comú: això ens ha facilitat arribar on estem. D’altra banda com a muixeranga parem especial atenció a la cura i el benestar de la xicalla, intentant que siga una tasca col·lectiva i no només de les famílies. Altra qüestió que pensem que motiva a la gent a quedar-se són una bona acollida i un acompanyament proper a les persones nouvingudes.

La pandèmia de la Covid-19, malauradament, va fer aturar tota l’activitat muixeranguera durant un any i mig. Com heu trobat la colla després de l’aturada? Com ha sigut la desitjada tornada a l’activitat?

Estem molt contentes amb la resposta de la colla a la represa, els divendres ens trobem amb entre 40 i 60 muixeranguers i muixerangueres als assajos i això tal i com estan les coses es una alegria i quasi un privilegi. Tot i que les circumstàncies sanitàries motiven que n’hi hagen moltes baixes d’última hora, això ens està donant l’oportunitat de ser més flexibles per tal d’adaptar-nos i treure endavant els assajos de la millor manera possible. És de veres que ha passat molt de temps, la composició de la colla i la seua forma física ha canviat, hem perdut pràctica, i estem encara posant oli als engranatges per tal de recordar les nostres dinàmiques, però ens ha sorprès molt positivament com de fàcil ha sigut tornar a fer muixeranga.

Per l’actuació del vostre 7é Aniversari vau estrenar a plaça el nou ball de la colla, amb melodia del dolçainer Pere Ballester i una coreografia molt dinàmica que ens recorda, en la seua part final, a la Dansa Guerrera de la Todolella. Com va sorgir la idea de crear un ball per la colla i com ha estat l’experiència?

Pau Pertegaz sempre havia tingut il·lusió per incorporar a la pràctica muixeranguera de la Jove un ball, afegint així un element més del ritual que s’ha conservat en la tradició valenciana de torres humanes de molts punts del territori, com ara Algemesí o Alcúdia. Tenim la sort de comptar amb un músic extraordinari, Pere Ballester, que va acceptar el repte de composar una melodia pròpia. Arran de la pandèmia, tot i que encara no podíem tornar a fer muixeranga, vam pensar que la creació d’un ball propi podia ser un projecte engrescador per a la colla: vam encetar un grup de treball i amb l’ajuda de l’expert en danses tradicionals Vicent Marín es va dissenyar una coreografia representativa dels valors de la muixeranga. Aprendre el ball i poder estrenar-lo a la nostra Diada ha sigut molt emocionant.

Per finalitzar, i ara que a poc a poc les muixerangues anem tornant als carrers i les places... Com veieu el futur de la Jove? Teniu en ment alguna fita?

Ara mateix no tenim en ment fites tècniques com a tal, creiem que vistes les circumstàncies el més important és consolidar el grup muixeranguer que està venint als assajos. Poc a poc estem recuperant el nostre repertori, incorporant a les persones nouvingudes i gaudint de l’oportunitat que suposa tornar a les places.

Una part d'aquesta entrevista es va publicar en el suplement Terra de Muixerangues del diari Levante el divendres 14 de gener de 2022 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2022/01/14/ens-sorpres-molt-positivament-com-61541630.html