Torres humanes tradicionals: el Ball de Sant Isidre i la Pila de Taüll

23 de juliol de 2021

Text: Irene López Chofre, Conlloga Muixeranga de Castelló

La Festa de la Baixada de les Falles ha estat des de temps remots una tradició arrelada als pobles del Pirineu. Lligada a la celebració del solstici d’estiu, i declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2015, aquesta festa gira al voltant de la baixada de les falles (torxes de fusta enceses, fetes amb trossos de troncs, d’uns dos metres de llargària) des de les muntanyes fins als pobles, donant gràcies per les collites rebudes i espantant els mals esperits.

A molts pobles, al voltant d’aquesta festa tenen lloc altres manifestacions interessants de cultura popular, com les danses. A Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), la Baixada de les Falles es celebra el tercer divendres de juliol, i marca l’inici de la Festa Major en honor a Sant Isidre. Aquell mateix diumenge, els hòmens del poble ballen el Ball de Sant Isidre, que conclou amb el muntatge d’una torre humana de tres alçades, la Pila, que saluda als quatre punts cardinals.

Conta la llegenda que en un any de molta sequera en el que no hi van haver collites i es va patir molta fam, els habitants de Taüll, desesperats, es van encomanar a Sant Isidre perquè els ajudara. El sant va fer camí cap a Taüll per portar-los el remei, i per suportar el llarg viatge, portava una bota de vi i una coca anomenada Garllà. En arribar, els joves de Taüll no el van reconèixer i van córrer desesperats cap a ell, furtant-li la coca que portava per menjar-se-la.

Aquesta llegenda es la que es representa durant el Ball de Sant Isidre. Els hòmens del poble dansen a la plaça al ritme de la música, i a continuació intenten furtar-li a Sant Isidre el Garllà, mentre ell es defensa a colps de bastó. Quan ho aconsegueixen, segueixen dansant formant un rogle, que posteriorment es desfà en una filera que es va caragolant fins conformar la base de la Pila.

El muntatge de la Pila és la part més emocionant del ball i també la més esperada pel públic. Sobre la base es col·loquen tres segons, i al tercer pis un darrer home que saluda als quatre punts cardinals amb els braços alçats. Acte seguit, es posa amb el cap per avall i balla movent les cames al ritme de la música, per finalitzar descendint, també cap per avall, per dins de la pròpia Pila.

Jordi Bertran, al seu llibre Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, afirma que la Pila s’havia ballat al Pallars, a l’Alta Ribagorça, a la Vall d’Aran i a la Vall de Benasc, donat que la música així ho testimonia.


La similitud de la Pila de Taüll amb les torres humanes valencianes és evident. Com hem dit, l’home que corona la figura es col·loca i baixa cap per avall, exactament igual que ocorre en la nostra Figuereta. A més, l’estructura, amb tres segons i una única persona coronant la torre, ens recorda als Dansants de Peníscola, al Ball de Varetes de Forcall, a la Campana dels Negrets de l’Alcúdia (on també es baixa per dins) i a la figura del Pilón de la Mojiganga de Titaguas, totes elles muixerangues tradicionals. Amb aquesta última comparteix també l’origen etimològic del nom, pila, igual que ho fa amb la figura recuperada del Pilotó i amb el Pilot, figura desapareguda d’Algemesí. Fins i tot, a la comarca dels Ports, fer el Piló vol dir fer una torre humana. Però, sense dubte, si alguna cosa agermana totes aquestes manifestacions és que són part del patrimoni cultural del seu poble i un clar símbol d’identitat. Esperem que prompte puguen tornar totes a les places i carrers!

 

Aquest article es va publicar al diari Levante el divendres 23 de juliol de 2021, i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/07/23/torres-humanes-tradicionals-ball-sant-55336939.html.