Com vam poder llegir a la primera part d’aquest article, hi ha colles muixerangueres que realitzen figures de nova creació (per exemple, l’Alcoianet) o imitacions de torres humanes d’altres indrets, com ara els falcons catalans.

Alhora, l’àrea tècnica de la Federació de Muixerangues acaba d’aprovar un catàleg oficial de figures en que moltes d’aquestes construccions no apareixen. Sobre aquest catàleg vam llegir recentment un article de Maite Fontana on s’explicaven els criteris que la FCM ha seguit en la seua redacció: figures coronades per l’estructura 1-1 en que la xiqueta tindria cames juntes i braços en creu, no incorporar elements materials no tradicionals, etc. És a dir, mantenir el model conservat per les muixerangues d’Algemesí.

Això vol dir que la FCM aposta per un model conservacionista en que només es poden realitzar figures tradicionals? No. I la prova d’això és que el repertori d’Algemesí tampoc no ha romàs intacte a llarg de la història, sinó que ha incorporat novetats. De fet, aquest catàleg és un punt de partida obert a sumar noves figures. La més coneguda de les noves construccions estrenades durant les darreres dècades és la Tomasina: impressionant torre que reconeixerem pels seus cinc pisos que es despleguen successivament i que fou feta a plaça per primera vegada l’any 1995. Rebé aquest nom en homenatge a Tomàs Pla, històric mestre de la Muixeranga d’Algemesí. L’any 2000, amb motiu de la primera trobada de torres humanes d’Algemesí, la Nova Muixeranga d’Algemesí va estrenar la Trobada, una construcció formada per dues torres que s’uneixen. Quatre anys més tard, la mateixa colla va alçar per primera volta la Dolçaina, espectacular figura de sis alçades. En definitiva, la innovació dins del repertori muixeranguer ha estat continua durant les últimes dècades, però sempre respectant els principis esmentats adès, i aquesta seria la línia de treball de la Federació en l’elaboració del corpus muixeranguer.

Com comentàvem a la primera part d’aquest article, hi ha algunes colles que han començat a fer servir figures alienes al repertori tradicional. Entre els motius referits hi ha la senzillesa d’algunes figures per a colles novells, com per exemple l’Alcoianet.

Irene López, membre de l’àrea tècnica de la Federació, reconeix aquesta necessitat, però recorda que hi ha moltes figures tradicionals que podrien fer aquesta mateixa funció: La campana, la marieta, el banc o la font son alguns exemples de figures tradicionals de tres alçades, senzilles d’executar i acceptades pel catàleg de la FCM. A banda d’això, López recorda l’assessorament i la formació que es pot oferir des d’aquest organisme a les colles que ho necessiten. Ens conta també l’exemple de la seua colla, la Conlloga Muixeranga de Castelló, la qual també feia servir la figura de l’Alcoianet per incentivar la participació de nous membres, «en l’actualitat hem substituït el Fadrí (Alcoianet amb un pis més que es realitzava a Castelló) per altres figures tradicionals semblants, com el Pilotó».

També hi ha colles foranies a Algemesí que estan innovant en el repertori muixeranguer, però cenyint-se als principis tradicionals assenyalats per la Federació. Un exemple d’això és la Jove Muixeranga de València, la qual estrenava l’estiu passat la Llotja, una torre de cinc alçades rematada a la manera tradicional i dita així perquè es va alçar davant l’emblemàtic monument, patrimoni de la Humanitat, i perquè la forma del seu segon pis recorda a una volta gòtica.

Creativitat dins d’uns paràmetres

Al preguntar a Martina Pérez -membre de l’àrea tècnica d’aquesta colla- sobre aquesta figura i sobre per què fer-la seguint el model d’Algemesí en contesta que «s’ha de valorar el que ja existeix. Els valencians tenim la nostra pròpia tradició de torres humanes, un patrimoni ric, variat i tramès de generació en generació que permet la creativitat dins d’uns paràmetres. Nosaltres teníem molt clar això i per això la nostra figura acaba amb el remat desplegat d’alçadora i xiqueta i segueix la forma piramidal pròpia d’Algemesí».

En conclusió, amb aquest nou catàleg la FCM aposta per valoritzar el patrimoni conservat a Algemesí en forma de figures tradicionals i parteix d’aquest i les seues estructures per permetre a les colles crear noves construccions.

Aquest article es va publicar al suplement Terra de Muixerangues del diari Levante el dia 16 de desembre de 2022 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2022/12/16/repertori-muixeranguer-debat-ii-80017273.html