Hospitalitat, comboi, atenció, simpatia, detalls i roses, il·lusió, satisfacció, felicitat... i un record inesborrable. Això és el que ens vam poder emportar una xicoteta representació de la Conlloga per part dels Bordegassos de Vilanova, la colla castellera germana de la Muixeranga de Castelló, el passat dissabte de Sant Jordi, una diada molt especial perquè celebraven 50 anys del seu naixement com a colla castellera de Vilanova i la Geltrú.

Vam matinar, vam mirar el cel després de tota la setmana amb previsions de pluges i vam fer «com qui hi sent ploure», perquè no volíem que l’oratge ens trencara l’encís d’un especial. Vam prendre l’AP 7, doncs, i vam posar rumb cap a Vilanova per no prendre’ns cap acte de l’aniversari.

Obríem la jornada, només arribar, amb les matinades bordegasses a què ens vam afegir com quatre més. Cada Sant Jordi, des de 1972, les matinades porten la colla per diferents indrets de la ciutat amb vinculació històrica o sentimental i són una mena de cercavila al llarg de la qual es fan determinades parades significatives on s’alça un pilar de quatre (amb un total de nou) i on s’ofereix un pica-pica als participants. Sí! Ens van recordar les les nostres nits de borrasca, quan recorríem les colles amigues fent muixerangues.

Un colp feta la volta, vam acabar a la recentment restaurada can Pinyana, a la plaça de les Casernes, la seu dels Bordegassos. Allà, de la mà del seu president, Jaume Pujol, ens vam poder empapar dels valors de la colla, de les persones i els moment més importants de la història, a través de tantes imatges evocadores com poblen i decoren les seues parets. Fins i tot hi vam trobar algun raconet conlloguer. Mentrestant, ens preníem un vermut al caliu d’un paelló on es coïa un arròs amb marisc, que després resultaria deliciós. Cap a aquesta hora també estava prevista la visita de l’alcaldessa de la ciutat, Olga Arnau i Sanabra i la projecció d’un vídeo, fet expressament en commemoració de l'aniversari i amb un fil argumental bastit sobre el compromís de la colla amb el país, la democràcia i la llibertat, el feminisme i amb un record especial per a la Conlloga, amb el rerefons sonor d’una Muixeranga original i inèdita, amb guitarra i flauta travessera que ens va posar la pell de gallina i ens va fer caure alguna llagrimeta.

Enric Sorribes, en representació d’Irene López, va signar el llibre d’honor de l’entitat amb motiu dels 50 anys i va fer lliurament als Bordegassos d’un record; de l’Atles de les comarques valencianes per a la xicalla, per ser el dia del llibre; i de la darrera edició de Nosaltres el valencians, per ser l’any Fuster. Així mateix, Enric va aprofitar per recordar que Vilanova i la Geltrú i Vila-real estan agermanades, i que entre els membres de la Conlloga hi ha una molt bona representació d’aquesta ciutat de la Plana Baixa. El nostre record va estar correspost amb una escultura amb tres figures: un casteller i una muixarenguera (?) enfaixant-se com a figures principals i un xiquet. A més a més, Jaume Pujol ens va regalar unes roses, com també mana la tradició.

Enmig d’aquest ambient tan sociable, tan hospitalari... tan bordegàs vam dinar de gust i vam fer una llarga sobretaula entre anècdotes castelleres i muixerangueres, fites, concursos pròxims com el de Tarragona, diades i converses sobre cultura popular en general. Fins i tot hi va haver qui va aprofitar per treballar les pinyes de l'actuació dels Falcons de Vilanova prevista per a les 17 h, abans de la diada castellera. Per cert: sabeu quina és la capital de Dinamarca?

Havent dinat, entre uns núvols carregats pluja i un sol que treia el nas de tard en tard, tots els castellers i castelleres vilanovins que hagueren vestit la camisa groc terrós al llarg dels 50 anys estaven citats a fer-se una gran fotografia a les escales del Mercat, per repetir l’escena del 23 d’abril del 1972. La cita era a 2/4 de 5 i així es va acomplir amb la sorpresa que ens van fer entrar en una de les fotos, cosa que va significar tot un honor per a nosaltres.

Un colp realitzades les fotografies commemoratives, ens vam adreçar tots plegats en cercavila fins a la plaça de la Vila on actuarien els Falcons i, després, el pla fort: els Bordegassos que plantejaven una diada descarregant dues construccions de 7: un 4 de 7  i un 3 de 7, que van completar amb un 5 de 6, que vam poder gaudir a tocar des del balcó mateix de la Casa de la Vila, amb colles convidades tan antigues com els Castellers de Barcelona, padrins dels Bordegassos; els Nens del Vendrell, que junt amb els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sitges van estar a la primera actuació d’ara fa 50 anys; i la Colla Joves Xiquets de Valls, amb què els Bordegassos mantenen una estreta relació des de sempre.

Anècdotes bordegasses: el color de la camisa i el botó

Així, un cop finalitzada l’actuació de la vesprada, els representants de la Conlloga, tot fugint d’una intensa ploguda, vam voler fer un vermut pre-sopar a la Carpeta Moderna, al qual de seguida es van unir Jaume Pujol i Jordi Llorens, dissenyador de la nova campanya de la Colla per continuar nodrint-nos de velles i noves anècdotes, entre les quals l’origen del groc terrós i el logo que caracteritzarà a partir d’ara els Bordegassos.

«Som l’única colla del món casteller que no té escut, però sí que som l’única colla amb botons negres»

I a partir d’ací tot sembla molt senzill. Als inicis, quan buscaven camisa, algú en va localitzar una partida de color groc amb botons negres a molt bon preu. I aquest color, juntament amb els botons negres, ha esdevingut el símbol d'identitat de la colla. Atès que els Bordegassos no porten escut a la butxaca de la camisa, perquè quan es van fer les primeres camises no se li va posar, ens explica Jordi que van tindre la idea d’introduir en el nou disseny un tret tan identificador per a la colla com el botó negre, juntament amb la fermesa de la paraula bordegassos.

Amb el seu cinquantenari, els Bordegassos contradiuen una rància sentència d’algun visionari que en els seus inicis va vaticinar que «aquests tan melenuts,  amb aquest nom, la camisa tan lletja i tanta dona… duraran dos dies.». Perquè, a més de negar-la, s’han guanyat la fama de colla modèlica pel seu tarannà integrador, social i assembleari. I, a més a més, podem dir que es mantenen com una colla amfitriona insuperable que els fa molt especials.

Per acabar una diada plena d’emocions, tret de sortida d’una temporada especial per als nostres amics i amigues de groc terrós, els vam acompanyar sopant amb una bona fideuada al pavelló esportiu i, tot seguit vam reempendre l’AP 7 per tocar feliçment el dos cap a Castelló.

En el següent enllaç teniu disponible un àlbum de fotos de la nostra companya Carmina Ribes: https://www.facebook.com/media/set/?set=a.5069113623123868