Text: Roser Roselló i Patri Teruel. Membres de la Conlloga Muixeranga de Castelló.

Foto: Conlloga Muixeranga de Castelló.

Avui 28 de juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. Avui commemorem el dia en el qual van tindre lloc els disturbis de Stonewall, als Estats Units. Aquella matinada del 28 de juny de 1969, la policia va realitzar una violenta batuda a un conegut pub gai de Nova York, el Stonewall Inn. En principi, una batuda més de les moltes que havien tingut lloc amb anterioritat contra una comunitat perseguida, rebutjada i condemnada fins a l’avorriment. Una comunitat acostumada a rebre colps i més colps, acostumada a caure i a tornar-se a alçar per tornar a ser colpejada. Però aquell dia va ser diferent, aquell dia va marcar un abans i un després: Aquell dia van decidir que ja hi havia prou i es van alçar amb contundència per fer pinya front l’homofòbia i lluitar pel nostre legítim dret a viure l’amor i la vida lliurement.

Les accions policials d’aquell 28 de juny a Stonewall van donar lloc a una reacció popular de protesta front el maltractament institucional patit per la comunitat gai que van suposar l’inici del moviment d’alliberació homosexual.

I és aquell alçament popular, aquella pinya feta front a la injustícia, la marginació i la discriminació, la que avui celebrem i de la qual estem orgulloses.

Si avui podem commemorar l'orgull de ser lesbianes obertament i estimar a qui nosaltres triem, a qui desitgem, sense por, sense amenaces, sense prejudicis, d'una forma normalitzada i bonica és gràcies a totes aquelles persones que anteriorment, han lluitat contra la repressió i en favor dels nostres drets. Molt de temps, moltes revoltes, moltes caigudes de les quals ens hem alçat.

Gràcies a ells i elles, avui sentim l'orgull de ser feliços al dir obertament: sí, jo sóc un escaló més d'aquesta lluita.

A més a més, nosaltres tenim la sort de celebrar també l’orgull de ser muixerangueres. De pertànyer a una colla de la qual ens sentim orgulloses. Una colla compromesa, que sempre ha estat al costat de la lluita pels drets civils i ciutadans, que sempre ha fet pinya front a les injustícies.

Avui sentim l’orgull de pertànyer a una colla en la qual mai ens hem sentit jutjades ni qüestionades per estimar a qui hem volgut.

Orgull també és el que sentim a plaça quan ens vestim amb les nostres camises grogues, ens enfaixem i sentim (i sabem) que formem part d'un preciós moviment darrere del qual també hi ha molta lluita i molt de treball. Una llarga trajectòria d'assajos és com una llarga trajectòria de lluita per conquerir drets. Hi ha moments durs, hi ha caigudes, hi ha companyes que venen i altres que marxen, hi ha temps invertit amb estima, però amb sacrifici i compromís.

Tot i que som conscients que ens resta molt de camí per recórrer, figures per assolir, drets per conquerir... tenim ben present que quan lluitem conjuntament per un objectiu comú, ja siga la normalització d'estimar a qui vulgues o realitzar una gran fita muixeranguera, és quan podem dir ben orgulloses: som lesbianes i som conllogueres.

Aquest article es va publicar a Nosaltres La Veu el 26 de juny de 2020 i està disponible en el següent enllaç: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32544/orgull-de-colla