Balma Moll

El darrer cap de setmana del mes de maig alguns membres de la Conlloga ens vam desplaçar fins a Sant Joan de Penyagolosa per dur a terme una acampada en un dels indrets més patris de qualsevol castellonenc o castellonenca que es pree.

No era la primera vegada que, com a colla, carregàvem la motxilla i ens dirigíem cap al pic. Fa uns anys vam fer un pilar entre pluja i boira allí dalt, i moltes altres vegades, des dels pobles que envolten la muntanya, hem compartit i celebrat l’Aplec de Penyagolosa l’últim cap de setmana de juny.

El Penyagolosa sempre ha estat un lloc especial per a nosaltres, i aquestes convivències han sigut l’excusa perfecta per tornar-hi. Per fer conlloga, gaudir i compartir. Amb els telèfons desconnectats, allunyats de la calor sufocant de la ciutat i aprofitant xicotets moments per a riure i conversar d’açò i d’allò.

La Comissió d’Activitats tenia el repte d’organitzar unes jornades variades, que vingueren de gust a tothom. I és per això que el matí de dissabte hi havia dues propostes: una excursió pel Barranc Obscur amb pujada al pic de Penyagolosa, o una visita al Centre d’Interpretació del Parc Natural. Uns amb gorra, crema solar i molta aigua; altres amb prismàtics, mapes i essència d’exploradors. Tots i totes, amb ganes de passar-ho bé.

La zona d’acampada va ser el punt de partida i també el de trobada i, entre pins, vam muntar tendes, taules i cadires. Vam dinar i vam sentir caure la pluja des del berenador, entre jocs de taula i històries fosques que necessitaven ser resoltes. Va deixar de ploure, però aquell lloc va esdevenir un raconet on estar acompanyats i molt a gust.

La nit va caure i, amb ella, va arribar el sopar de paiporta, els dilemes plantejats que ens van fer rumiar a tots i totes i la rebuda d’aquells que encara faltaven. Estreles no en vam poder veure moltes des del telescopi que portàvem, però sí que vam poder observar els cràters de la Lluna, que, plena, feia una llum espectacular.

Ens esperava encara un matí de diumenge per Xodos, amb gimcana inclosa pels carrers estrets del poble i pel castell. Per grups, es van anar recopilant totes les pistes fins a trobar el premi final: un dinar compartit al poliesportiu, cedit per l’alcalde, que gairebé ja és família. La tendeta ens va preparar un pica-pica d’allò més bo, i vam acabar així un cap de setmana genial.

Aquell mateix dia ja es parlava de repetir la gesta, bé a Sant Joan de Penyagolosa, bé en altres indrets com Fredes o Montanejos. Ja veurem on ens porta la Conlloga. El que sí que tenim clar és que un cap de setmana a la natura amb amics i amigues s’ha de repetir segur. Ja siga per la frescoreta de la muntanya, la desconnexió total o els peus lliures xafant la terra. Alguns deien que els connectava amb el més profund; altres, simplement, gaudien d’haver perdut els calcetins.