On és el límit? (II)

11 de desembre de 2020

Text: Irene López, Conlloga Muixeranga de Castelló

Amb aquesta pregunta vam concloure els articles sobre Física i Muixerangues. És possible una Alta de 7? Com vam mencionar, la vessant física de les muixerangues és encara molt desconeguda. Així doncs, amb el que ara sabem, és gairebé impossible determinar fins on seríem capaços d’arribar. Tot i això, sí que podem analitzar diversos factors que influeixen sobre l’actual sostre muixeranguer, per acabar fent-nos una pregunta més senzilla: hem arribat ja al nostre límit?

Dels quatre aspectes que hem considerat clau pel fet d’influir i definir el límit muixeranguer, en l’article «On és el límit? (I)» en vam exposar dos: la voluntat i l’assaig. En aquesta segona part, n’analitzarem els altres dos: la planificació i la massa social.

La planificació

La planificació és la base d’un bon assaig. En l’article anterior ja vam incidir en la importància de buscar l’eficiència en els assajos, en lloc de només incrementar-ne la quantitat. Cal que aprofitem el temps d’assaig, tant el que dediquem al treball tècnic dels diferents muixeranguers com el que destinem al muntatge de figures. I per fer-ho, és imprescindible una preparació i planificació prèvia. Moltes colles, per exemple, encara no han incorporat un sistema que els permeta saber amb antelació qui acudirà a l’assaig, fet que dificulta la planificació prèvia d’aquest i de les figures que s’hi faran. Altres, en canvi, comencen l’assaig sabent l’ordre de les proves que es realitzaran, les persones que conformaran el tronc i la posició que ocuparà cadascú a la pinya. D’aquesta forma, els assajos s’agilitzen, la gent està més activa i concentrada; es redueixen els canvis d’última hora i, en definitiva, poden fer-se més i millors proves.

D’altra banda, la planificació prèvia de les figures permet una major reflexió sobre aquestes. Pot analitzar-se amb més deteniment quina és la millor forma de muntar-les, quin perfil de persona pot ocupar cada posició, com ha de treballar cadascú. En aquest aspecte, una de les claus es minimitzar allò que es deixa a l’atzar. Amb una bona planificació prèvia de les figures és més senzill, per exemple, mantindre les posicions dels muixeranguers d’assaig en assaig, facilitant la seua especialització. Això no vol dir que una persona no puga ocupar diferents posicions, sinó que, en una determinada figura i en un determinat període de temps, aquesta persona podrà mantindre una certa coherència en el treball que realitza, millorant la seua tècnica i capacitat.

Al món muixeranguer, aquesta planificació prèvia de les figures podria ajudar-nos, a banda de a millorar els assajos, a aconseguir reduir el pes de les nostres figures. Alleugerir els troncs encara és un repte pendent, que ens permetria, sense cap mena de dubte, superar els nostres límits. En aquest sentit, el paper de les dones, sovint més lleugeres, és fonamental. Si bé avui en dia és habitual veure dones als pisos superiors de les muixerangues, cal dir que la seua presència encara és escassa als pisos inferiors, tot i que moltes colles ja fa temps que treballen en aquest aspecte. La Jove Muixeranga de València ha sigut, des dels seus inicis, una de les colles que més dones ha incorporat com a baixes i segones de figures de cinc. Sense dubte, un exemple a seguir.

Per últim, no podem oblidar la importància d’una bona planificació de la temporada. Per poder seguir creixent, és bàsic que les colles tinguem un calendari ben estructurat, on, al llarg de la temporada, es combinen actuacions de diferents graus d’exigència amb èpoques més enfocades a l’assaig, tot seguint una certa lògica. És important disposar d’actuacions prop de casa, on poder desplaçar a molta gent i que, a poder ser, tanquen cicles d’assaig, a més d’una darrera actuació important al final de la temporada. Moltes colles muixerangueres, per exemple, tenen l’actuació més important de l’any al mes de setembre, dins les festes patronals del seu poble. Si aquestes colles estructuren la temporada seguint el curs escolar (no totes ho fan així), després de l’aturada de l’estiu serà més difícil que encaren una figura límit que en una actuació al mes de juny, quan ja porten tot el curs treballant.
La massa social

La massa social de les colles és el darrer aspecte clau. És bàsic i senzill: per fer figures més grans, cal més gent a la pinya. Una bona massa social permet tindre una gran pinya i, per tant, fer figures més segures. A més, quantes més persones hi haja a la colla, més senzill serà trobar les més adients per a cada posició. També en aquest aspecte, les colles ja fa temps que hi treballen, i el fet de que cada volta més colles disposen de locals d’assaig propis, junt a la creixent difusió del fet muixeranguer, estan ajudant. Activitats culturals, esportives, festes... tot serveix per fer colla. Si la gent està a gust s’hi quedarà, i a més a més convidarà les seues amistats. I ja ho diu la dita: quants més serem, més riurem!

 

Aquest article és publicar en el suplement TERRA DE MUIXERANGUES del diari Levante el divendres 11 de desembre de 2020 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2020/12/11/on-limit-ii-26156720.html