Enric Sorribes
Kassim Carceller

Amb la plaça Major plena de gom a gom, tant de vilatans com de forasters vinguts dels pobles de la comarca per la fama que havia agafat el Ball de Torrent que se celebrava en honor a la Mare de Déu de la Soledat, els alcides o atletes, integrants d’esta comitiva, es posaren en rogle mentre anaven formant un cercle de vuit persones, i a continuació quatre més pujaren damunt d’aquests i formaren un cercle més reduït, i després dos formaren un pis més amunt, que en posicionar-se correctament amb les cames obertes cadascú d’ells sobre les espatlles de dos dels de baix, recolzaren llurs caps en les espatlles del company de pis, per tot seguit pujar una persona més, que en posar-se d’empeus i coronar la figura va disparar un tret: s’havia format el Pilotó. Això va ser en Nules (la Plana Baixa) el segon diumenge d’octubre de 1912. Fou l’última vegada en 104 anys que es va fer aquesta figura, però no la darrera, ja que el passat 9 d’octubre, en la veïna Moncofa, la Conlloga-Muixeranga de Castelló la va recuperar més d’un segle després.

Curiosament, l’actuació de la nostra colla a la plaça del Pla de Moncofa va coincidir, com en aquell 1912, en el segon diumenge del mes d’octubre. Va ser una gran satisfacció per a tots els membres poder recuperar una figura autòctona documentada de les nostres comarques, en una plaça plena de gom a gom que ens va acollir de la millor manera possible per a una data tan rellevant com és el Nou d’Octubre.

Entre les finalitats de la Conlloga, com a entitat cultural, està la promoció i la investigació de les muixerangues, els balls de valencians i les torres humanes en general. Així doncs, la recuperació del Pilotó s’emmarca en els objectius de la muixeranga de la ciutat de Castelló. Per això, membres de la Conlloga han dut a terme una investigació, basant-se en els textos de Vicent Felip (cronista de Nules) i d’investigadors de la història de les muixerangues (com Joan Bofarull i J.V. Frechina), que apunta que en temps remots en la Plana Baixa també es podrien haver fet torres i figures humanes en un moment donat (en la Vall d’Uixó, per exemple, la localitat d’on venia el mestre que dirigí aquell ball de Torrent de 1912), però que es van perdre, o que segurament es van camuflar sota altres denominacions. Una d’estes denominacions podría ser la de Pilotó.

Aquesta figura s’entronca amb el quilòmetre zero de les muixerangues: Algemesí. Allà hi havia una figura ara desapareguda (o que va canviar de nom) que s’anomenava el «Pilot». Alhora, aquestes figures comparteixen camp semàntic amb els pilars, el terme casteller equivalent als pinets muixeranguers, com també amb la figura coneguda com el «Pilón» de Titaguas(els Serrans), una torre humana formada per 6 baixos, 3 alçadors i 1 persona que corona la figura. Per altra banda, per fonts orals sabem que en la Mata (els Ports) a estes construccions o torres humanes se'ls coneix amb el nom de «Piló». Sens dubte, aquest camp semàntic s’extèn per un ampli territori i deixa obertes moltes preguntes, com per exemple: seria desgavellat creure que en algun moment de la nostra història les torres humanes valencianes mantingueren un vocabulari en comú?

D’altra banda, amb la intenció de buscar-ne l’origen etimològic, trobem que tant al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana com al de l’AVL, un piló és un element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, que transmet una càrrega a les terres inferiors o circumdants. Tots dos, juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear, donen com a origen etimològic d’aquesta paraula el mot pila, és a dir, un muntó de coses disposades les unes sobre les altres (diccionari de l’AVL i Alcover-Moll) d’una alçada relativament considerable (diccionari de l’Enciclopèdia).

Quant a aspectes tècnics, la figura del Pilotó (també anomenada Nulera pels membres de la Conlloga, en haver trobat documentació de la seua execució a la vila de Nules i no en altres llocs) té la següent estructura: 8 baixos, 4 segons, 2 alçadors i bé un xiquet o un adult que s’encarrega de rematar la figura, per la qual cosa deixa al descobert una forma molt piramidal. De moment, no hi ha cap figura amb més baixos en l’ampli repertori muixeranguer, tot i que la naturalesa versàtil i flexible de les muixerangues pot perfectament donar a llum noves construccions.

La major dificultat a l’hora de muntar el Pilotó radica en quadrar bé els baixos per a mantindre bé l’equidistància entre els segons i que els alçadors puguen posicionar-se còmodament. Tot i això, en termes generals, és una figura de 4 alçades de poca dificultat, ja que només la remata una persona.

L’alt nombre de fotografies antigues en què es mostren figures muixerangueres netes, fa pensar que la majoria d’elles es muntaven sense pinya. La Conlloga ha adaptat aquesta construcció a la manera actual de fer muixerangues i l’ha dotat d’una pinya reglamentària sense laterals, és a dir, amb agulles, mans, vents i taps. L’espai interior de la figura és molt ampli i, per protegir els components del tronc en cas d’enfonsament, l’ocupen 4 persones que s’encarreguen de transmetre les indicacions entre el baix, el segon i els rengles de mans i vents corresponents. No són agulles pures perquè no agafen dels camals dels segons, sinó que més bé estan pendents que els peus d’aquests no es desplacen de la seua posició. De tota manera, no es descarta deixar el Pilotó net en un futur per tal de mostrar al gran públic la seua forma piramidal.

La Conlloga compta ja amb un ric ventall de figures muixerangueres i, sense comptar les múltiples combinacions que ofereixen els pilars, amb aquesta alcança la número 12 d’entre les de 4 altures, en l’any que farà el seu III aniversari. La Conlloga continuarà investigant per a recuperar i incorporar figures humanes pròpies de les comarques del Nord.