Text: Enric Sorribes, president de la Federació Coordinadora de Muixerangues i membre de la Conlloga Muixeranga de Castelló

Som un país de muixerangues des de temps immemorials, quan per viles i ciutats s’alçaven torres humanes amb ocasió de grans celebracions i festes solemnes, i ho seguim sent a pesar que en data tan assenyalada com aquesta, que marca el nostre naixement com a poble, les muixerangues no ocupen els carrers i les places. Només una pandèmia d’abast mundial ho ha impedit. Tal dia com hui, el 9 d’Octubre, en un any qualsevol, haguera estat la jornada en què es fan més muixerangues de nord a sud del nostre territori al so de la dolçaina i el tabal, o fins i tot amb acompanyament de banda, quan no al costat de danses, moros i cristians o dimonis. Tota la cultura popular valenciana concentrada en unes poques hores. Enguany no serà així, però tornarem, i ho farem amb més força. Amb la força del poble valencià, que després de cada caiguda ha sabut alçar-se, i amb la determinació pròpia de les muixerangueres i els muixeranguers, que a pesar de les adversitats i les dificultats ens hem mantingut tossudament alçades.

No obstant la situació en la què estem, ara no és el moment de lamentacions, és el moment de preparar-mos per a quan ens tornem a enfaixar, per a quan Marietes, Torretes, Pinets o Altes inunden de tradició cada racó de les nostres localitats. Ara és el moment de demostrar que les muixerangues són molt més que fer figures i quadres plàstics, que són entitats amb una dimensió social i cultural que cal explotar. Ara no podem assajar ni actuar, però podem fer molt, com és augmentar la cohesió interna de les colles i difondre els valors de la muixeranga. Ara cal fer colla per seguir fent país, un país de muixerangues.

#Tornaremde9

Aquest article es va publicar a l'espai Nosaltres La Veu el dissabte 9 d'octubre de 2020 i està disponible en el següent enllaç: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/40499/un-pais-de-muixerangues