Enric Sorribes, Conlloga Muixeranga de Castelló

Dins del conjunt de les tradicions de les torres humanes, les muixerangues presenten unes particularitats que les caracteritzen i les fan úniques, com són l’acabament 1+1 (tret d’algunes excepcions), el que no es repetisquen en la majoria dels casos el mateix nombre de persones en més d’un pis (cosa que dona com a resultat la forma piramidal), que el xiquet o xiqueta que corona alça la cameta (mostra de perícia, d’atreviment i d’equilibri), i el moviment, ja que és habitual que les muixerangues caminen, roden, s’aixequen o alcen i despleguen. Moltes d’aquestes característiques les trobem en la Torreta, una de les figures més antigues del repertori d’Algemesí, documentada en una munió de fotografies, a més de la més representativa i emblemàtica.

La Torreta és, juntament amb l’Alta de Cinc, la construcció més clàssica del repertori tradicional algemesinenc. Combina tots els elements característics de les muixerangues abans citats: estructura piramidal, té moviment, acabament 1+1 i el xiquet o xiqueta, quan la corona, sol fer la cameta.

Es tracta d’una muixeranga de quatre pisos amb una estructura 4+2+1+1: duu una base de quatre persones confrontades les unes amb les altres, i sobre aquestes es posen, amb els genolls flexionats, gairebé assegudes, dues més, i damunt d’aquestes l’alçador o alçadora, també ajupida, i sobre aquest, d’igual manera, el xiquet o xiqueta. A l’ordre del mestre o mestra, els pisos es van desplegant l’un darrere l’altre, fins que la torreta queda totalment desplegada, amb tots els seus integrants drets. Es desmunta a la inversa, és a dir, primer es plega o ajup el xiquet i després els altres pisos de dalt cap avall. El resultat és molt vistós i espectacular. De vegades, fins i tot es fa girar seguint el sentit de les agulles del rellotge.

Actualment, la majoria de les colles de la categoria de 4 alçades de la classificació Federació Coordinadora de Muixerangues la fan, així com la totalitat de les colles de categoria 5 i de categoria 6. Costaria d’entendre (i de fet, costa d’entendre) que una colla que vulga tindre eixa consideració (ser colla de 4, de 5 o de 6 de la Federació) no comptara en el seu repertori amb la Torreta, la “pujada” més genuïna del catàleg muixeranguer, ja que deixaria a banda l’essència muixeranguera continguda en una sola figura.

Ara mateix, d’acord amb la normativa interna de la Federació, no es contempla l’obligatorietat de fer-la en un nombre mínim o determinat de vegades al llarg de la temporada o any muixeranguer. A parer meu, però, caldria que les colles que aspiren a ser colles de 4 o superior categoria la feren amb certa regularitat (així com altres construccions tradicionals, com el pi doble o pilar de 4, per exemple). Un cas equivalent seria l’Alta de Cinc, l’altra construcció que plasma l'essencial de les muixerangues al que ens referíem abans (l’acabament 1+1, estructura piramidal, moviment quan es desplega en els seus dos últims pisos, fer la cameta sempre que siga possible). El Catàleg de Muixerangues de la Federació, no obstant això, recull la Torreta sense desplegar, que seria el resultat de l’adquisició d’entitat pròpia del remat de la Xopera en afegir-li una pinya; així com la Roscana, que seria com el remat de l’Alta de Cinc també amb pinya (en ambdós casos el remat consistiria a fer-la neta, sense pinya).

Recorde que fa uns anys (abans de la pandèmia), en una actuació d’una muixeranga de cert nivell, el mestre va dir que s’anava a muntar una Torreta, i algú va preguntar si era desplegada o sense desplegar, a la qual cosa el mestre va respondre: “La Torreta se desplega sempre, com l’Alta de Cinc, si no, és una altra cosa o no està feta”. Paraula de mestre.