Enguany la Conlloga Muixeranga de Castelló celebra deu anys des de la seua fundació, i per aquest motiu entrevistem Irene López, la seua presidenta, i Jaume Alcoceba, el cap de colla.

Irene i Jaume, vosaltres dos formeu part de la Conlloga des de la seua fundació a finals del 2013. Ens podeu contar un poc com es va crear la muixeranga de Castelló i la seua evolució posterior?

Irene: la Conlloga es va crear a partir d'una crida en Facebook que a finals d'octubre de 2013 convocà una reunió, i més tard es va fer un primer assaig al qual va vindre gent de la Nova Muixeranga d'Algemesí i de la Muixeranga del Camp de Túria per ajudar-nos; posteriorment, en una reunió en l'Ovella Negra, es constituí formalment la Conlloga. A partir d'aquest moment es van fer més assajos i l'evolució va ser sorprenent, ja que, encara que Castelló és gran, no hi havia tradició muixeranguera en la ciutat ni tampoc al voltant, i des d'aleshores el creixement va ser molt gran tant tècnicament com social.

Quins actes esteu preparant o heu programat per a celebrar aquesta efemèride?

Jaume: Hi ha diversos actes preparats al llarg de tot l'any. El primer és la inauguració de l'exposició "Fer muixerangues ens empodera" al Cau Muixeranguer de Castelló, i l'acte principal és la festa del nostre desé aniversari dissabte 18 de novembre a la vesprada, que inclou una actuació juntament amb la Nova Muixeranga d'Algemesí i una festa posterior a la sala La Bohemia, amb un concert i punxadiscos.

Com veieu l'estat de la colla actualment?

Jaume: L'estat és bo. El treball desenvolupat en anys anteriors ens han portat a un moment molt bo, tant tècnicament com socialment, i enguany és molt important, amb un bon nombre de gent i molt motivada. Això ens permetrà arribar a fites que fins ara no ens havíem plantejat, però que enguany sí que ronden pel cap.

Els dos anys d'inactivitat per la pandèmia, una cinquena part de tots aquests anys, li ha passat factura a la colla?

Irene: Sí. Tot i que va costar arrancar, gràcies al fet que comptàvem amb un bon volum de gent abans de la pandèmia, vam poder arribar a certa normalitat tant de nombre de gent com de nivell tècnic. Així i tot, molta gent que venia abans de la pandèmia, després va deixar de fer-ho. Tant de bo tornaren enguany i amb regularitat.

Jaume: Tècnicament l'evolució després de la pandèmia va estar ben gestionada i ens va permetre no perdre ni molta gent ni nivell tècnic.

Fa unes setmanes es va celebrar el I Aplec de Muixerangues de la Federació a l'Alcúdia. Com veus l'estat del món muixeranguer en l'actualitat?

Irene: Jo crec que el moviment muixeranguer està en un molt bon moment de forma. L'Aplec de l'Alcúdia ha sigut un clar reflex d'això: 17 colles i més de 1000 muixerangueres i muixeranguers. Va ser tot un èxit que demostra la força que té en l'actualitat el moviment muixeranguer, juntament amb la creació de noves colles, la consolidació ja plena de la majoria de les colles que es van crear fa 12 o 15 anys, i pel que fa al nombre de camises es va vore que les colles estan molt bé. Moltes colles van fer figures de certa complexitat, algunes de cinc pisos. En general veig molt bé l'estat del món muixeranguer, tant a l'Aplec com en les trobades i intercanvis promoguts per la Federació i la implicació de les institucions públiques en els darrers anys. També cal destacar la formació oferida a les colles i l'elaboració del Catàleg de Muixerangues

Jaume: Efectivament, el món muixeranguer està tenint un molt bon moment i es va poder veure reflectit en el I Aplec de Muixerangues de la Federació. I no només per la nombrosa assistència, sinó també per la solvència tècnica de les colles que mostra un molt bon estat. Hem de gaudir de tot allò que hem aconseguit, però sense deixar de treballar per intentar donar a conéixer el que fem a tots aquells espais als que no hem arribat encara.

Jaume i Irene, podríem dir que sou dues persones joves però preparades. Creieu que s'ha produït un relleu generacional al capdavant de la Conlloga?

Irene: Es podria veure així, i de fet, quan eixim a altres llocs, ens diuen "què joves sou", però internament sempre s'ha viscut amb normalitat, ja que dins de la Junta Executiva i de l'Àrea Tècnica sempre ha hagut gent de totes les edats.

Jaume: Tant l'Executiva com la Tècnica compta amb gent molt jove, i eixe és un dels nostres punts forts. No obstant això, la gent jove sempre s'ha sentit més atreta per l'Àrea Tècnica.

Irene: La Tècnica és més golosa per a la gent jove, però hem procurat que tant en aquesta o en la Tècnica hi haja gent de diverses edats que represente la massa social de la Conlloga.

La inauguració del Cau i el seu ús es pot considerar una de les grans fites socials d'aquests deu anys. Creieu que li ha donat un plus com a entitat?

Irene: Sí, per descomptat. Canvia molt d'assajar a una escola a fer-ho en un espai propi, sobretot quan et planteges fer qualsevol activitat social. Al principi, després de cada assaig, anàvem a sopar al bar del costat de l'escola, però ara, amb més de cent persones, no seria possible. En el Cau això sí que es pot fer. Això ajuda a què la gent estiga a gust i que vinga als assajos.

Des d'aquells alcoianets al CEIP Tombatossals o el primer pilar de 4 a l'alqueria de Queral, tècnicament la Conlloga ha crescut molt, tant en altura com en la base, com heu vist l'evolució tècnica de la colla?

Jaume: Jo crec que l'evolució tècnica ha vingut de la mà de la massa social que regularment acut als assajos. Des d'aquell primer alcoianet, que no seríem més de dotze o quinze persones, o el pilar de l'alqueria de Queral, amb unes trenta, totes les fites de la Conlloga les ha marcat principalment l'assistència a l'assaig. L'evolució s'ha vist sobretot a les Trobades que és quan arrosseguem més gent per jugar a casa, i s'ha vist en la primera muixeranga de 5 altures, les dues Moreres simultànies, la Tomasina, la Trobada o les dues Xoperes de l'última Trobada.

Irene: La Conlloga sempre ha volgut fer les coses tècnicament molt ben fetes.

Internament com externa, hi ha qui demana que encareu l'Alta de Sis. Jaume: com veus aquesta possibilitat a curt o mitjà termini? Esteu fent passes en aquest sentit?

Jaume: Crec que l'evolució tècnica de la colla ens ha marcat nous reptes. Després de les dues Xoperes simultànies de la passada trobada va haver-hi un moment d'eufòria col·lectiva i es va demanar fer l'Alta de Sis. La tècnica, en la intimitat del Cau, ja havia parlat prèviament de poder treballar eixa figura i buscar un tronc el més estable possible. Després de tornar de l'estiu la colla respon molt positivament amb l'assistència als assajos i fa que des de dins de la Tècnica ens engresquem i busquem els perfils adequats. En aquest sentit, les proves fetes en els darrers assajos, amb Xoperes netes i proves del peu i del tronc, han anat molt bé, però per anar més enllà i poder pujar xiqueta i alçadora al tronc, necessitem més gent a l'assaig, i fer la Sisena o no dependrà molt de l'assistència als assajos i de la massa social de la Conlloga. Hi ha molts més reptes i tenim ganes de treballar en ells i d'aconseguir assolir-los.

Irene: Si la colla ho demana, endavant.

Jaume: No ens quedem només en el repte de la Sisena, hi ha molts més reptes, però sí que podríem dir que és el repte de la temporada.

Aquesta entrevista es va publicar al diari Levante el divendres 17 de novembre de 2023 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2023/11/17/fer-sisena-o-dependra-l-94717039.html