Text: Jaume Alcoceba i Balma Moll

L'Alta de sis ha estat uns sis mesos gestant-se, des del moment en el qual l'equip tècnic estudia si és viable treballar-la i treure-la, fins fa uns dies quan la colla
l'aconsegueix.

No obstant això, la temporada passada, vista la solidesa de les dues Xoperes a la 8a Trobada, ens plantegem treballar i deixar-ne neta una. No es fa buscant l'Alta de Sis, sinó intentant fer un pas més pel que fa a la dificultat.

En les setmanes següents s'aparca un poc la decisió i no serà fins a l'estiu quan ens reunim i valorem si és un repte realista, si es pot somniar en l'Alta de Sis. El que més preocupa és el volum de gent, ja que es necessiten moltes més persones que a les figures de 5 a les que ja estem acostumats. Decidim anar endavant i creem l'alineació que més s'adapta a la línia de treball que en eixe moment pensàvem dur a terme.

Al primer assaig creiem haver-la encertat perquè plantegem la neta i es fa. No obstant això, als pocs assajos apareixen xicotets problemes al pom pels que decidim fer canvis.

L'equip tècnic es marca com a objectiu fer la figura neta de nou i amb garanties per l'aniversari, a mitjan novembre, amb la visió de tindre temps per treballar el peu després, ja que la idea és tindre-la per a la Trobada, a principis de març.

A l'aniversari ix. Si no haguérem arribat, possiblement s'haguera descartat continuar-la treballant per falta de temps. Amb tot i això, veiem que hem de fer canvis que afecten pràcticament tot el tronc: segon, tercer i quart pis. I és quan aquests canvis es realitzen quan trobem la que serà l'alineació definitiva. Aquesta té data de l'1 de desembre.

Abans, però, es fa el que serà el primer peu d'Alta de Sis, el 17 de novembre.

Tornem de vacances i comença un compte enrere de 9 assajos fins a la Trobada. Com a equip, tenim confiança plena en l'alineació i veiem que amb el perfeccionament de la Xopera neta, el treball de les escaletes, les millores en la quadratura i el treball amb la xiqueta, l'Alta de Sis està prop i es fa garant la seua consecució.

Paral·lelament a això, comencem el segon cicle sabent que tenim dos grans reptes: aconseguir el volum de gent necessari per a fer la figura amb seguretat i aconseguir la confiança de la colla perquè creguera que era possible treure l'Alta de Sis per a la Trobada.

Pel que fa a l'assistència, ens toca desplegar tots els mitjans possibles amb ajuda de les comissions, que com barra o benvinguda es bolquen per aconseguir sumar gent. Es contacta amb associacions, colles, gent que ha deixat de vindre al llarg dels anys i amics i amigues que volien fer costat. S'assoleix sumar a més o menys una trentena de persones respecte a la mitjana del cicle anterior. La col·laboració i el treball en equip donen els seus fruits.

Respecte a què la colla confiara i creguera que era possible, aquesta confiança es va anar guanyant prova rere prova, observant-se la solidesa de la figura i del treball que s'estava fent, i també amb les xarrades després dels assajos. Va haver-hi un parell d'assajos que, junt amb l'actuació a Borriol, creiem que van ser clau.

A més a més, es trencava un poc amb la filosofia del fet que les figures es fan al cau, ja que en aquest cas, per motius evidents, era impossible. La xiqueta es va quedar com a màxim al costat de l'alçadora en tres ocasions.

Com a equip tècnic, nosaltres hem cregut des del principi en què era possible aconseguir aquesta fita, però hem anat guanyant confiança per dur-ho a terme quan
hem vist que eixa idea inicial s'anava materialitzant. Les últimes setmanes s'han fet un poc costa amunt i han flaquejat les forces en alguns moments, però veure com cada vegada hi havia més gent als assajos, notant les ganes i la il·lusió, la pinya que hem fet tot l'equip i el suport que ens han donat els nostres entorns, han fet que només per això pagara la pena intentar-ho.

El resultat final el coneix ja tothom. Vam tindre una Trobada passada per aigua, on va haver-hi moments d'incertesa i tristor, però la pluja no va poder amb nosaltres i, entre aplaudiments, tornàvem a la plaça per poder, ara sí, posar la cirereta al pastís.