Text: Irene López

En l´article anterior vam començar a analitzar les muixerangues des del punt de vista de la ciència i, en particular, la física. Així, vam poder esbrinar que l´alçada d´una Alta de cinc, figura emblema de les muixerangues, està al voltant dels 6´8 metres, mentre que el pes que suportaran els baixos serà d´entre 100 i 120 Kg cadascú. No obstant, en relació al pes, ens vam adonar també de que aquests valors no són reals, ja que no tenen en compte, d´una banda, l´increment de càrrega que suposa el moviment constant en que es troba la figura ni, d´altra, l´efecte de la pinya, capaç d´alleugerir notablement el pes que suporten els baixos. Així, ens vam preguntar, en quin percentatge podria el moviment incrementar el pes que suporta un baix? Quina quantitat de càrrega pot absorbir la pinya? Per determinar-ho, caldria realitzar estudis més precisos que encara queden lluny al món muixeranguer, que ara centra esforços en consolidar-se. Als castells, en canvi, algunes d´aquestes qüestions ja s´han abordat, pel que els resultats obtinguts ens serviran per fer-nos una idea aproximada de les respostes que estem buscant. Per un moment, deixarem de banda la nostra Alta de cinc per analitzar la figura que, podríem dir, agermana muixerangues, castells i falcons, el pilar. Es tracta d´una figura que compta amb només una persona per pis i que pot tindre diverses alçades (4 i 5 a les muixerangues, però fins i tot 8 als castells). En un estudi realitzat pel CAR de Sant Cugat l´any 2005 [1], es van mesurar les forces generades durant el muntatge d´un pilar de 4 net (sense pinya) sobre una plataforma de forces.

En primer lloc, els components del tronc, que feien un pes total de 209 Kg, van pujar de la forma més fina possible, procurant minimitzar els moviments i les sotragades durant el muntatge del pilar. Encara que la tècnica de pujada i baixada siga molt acurada, és inevitable que es produïsquen desequilibris en el tronc, que es tradueixen en acceleracions i canvis en l´eix vertical de transmissió de les forces i, per tant, en pics de càrrega. En aquesta prova, la plataforma de forces va arribar a mesurar càrregues de 250 Kg, que suposen un increment del 20% respecte a les que es produirien si el pilar fora completament estàtic, és a dir, sense moviment, cosa que sabem que és impossible. En una segona prova, els mateixos components del tronc van pujar de forma més brusca, generant majors desequilibris. En aquest cas, el pic de càrrega mesurat per la plataforma de forces no va mostrar un increment significatiu, però les oscil·lacions van augmentar en un 20%, fet que va portar a un augment important de la càrrega que va suportar la columna lumbar del baix. Les oscil·lacions allunyen la columna vertebral del centre de gravetat dels membres del tronc, desequilibrant asimètricament la distribució de pes que reben les seues espatlles. Per compensar-ho i evitar la caiguda, la musculatura del costat que rep menys pes haurà de contraure´s energèticament, i aquesta força muscular generarà una pressió sobre la columna lumbar que es sumarà a la carrega ja suportada. A més, com que aquesta musculatura actua a uns 5 cm de distància de la columna, inferiors a la distància a la que es transmet la càrrega (des del peu a la columna), aquesta diferència farà augmentar encara més la càrrega suportada per la columna lumbar del baix, que podria arribar a ser, segons aquest estudi, de fins a 770 Kg en un pilar de 4 net. Finalment, una tercera prova va tractar de quantificar el paper de la pinya en la reducció de les oscil·lacions i l´absorció de les càrregues. En aquest cas, el pilar de 4 es va muntar amb pinya, i es va comprovar com aquesta va ser capaç de reduir en 100 Kg el pes del tronc i fins en un 75% les oscil·lacions registrades. Gràcies a això, el pic de càrrega màxim que es podria donar en la columna lumbar del baix es reduiria en un 64%, fins a 282 Kg. Però, llevat del pilar, si una cosa diferència les muixerangues dels castells és la seua estructura piramidal, és a dir, que el nombre de muixeranguers per pis no es manté constant. Aquest fet dificulta que treballen de forma vertical, generant-se majors forces horitzontals que hauran de compensar amb la seua musculatura i l´ajuda de la pinya.

A l´acabament de les figures és on açò té major importància. El remat 3-1-1 de l´Alta, per exemple, treballaria estructuralment com ho fa una cúpula on, a més, el pes de la llanterna (part situada sobre la cúpula, que serien en aquest cas l´alçadora i la xiqueta) seria considerable. Mentre la part superior de la cúpula treballaria a compressió, ajuntant-se i tendint a plegar-se, la part inferior, és a dir, les cames dels terços de l´Alta, ho farien a tracció, obrint-se. Aquestes forces de tracció haurien de ser compensades per la musculatura de les cames dels propis terços i les espatlles i braços dels segons, dificultant l´estabilitat de la figura i fer treballant més encara la pinya. A més, la disminució del nombre de muixeranguers per pis fa que molts només aguanten un peu del pis superior, començant ja directament amb tot el pes en una espatlla i incrementant així la càrrega en la seua columna lumbar. Per tant, podem dir que l´extrapolació dels valors que obté l´estudi del CAR de Sant Cugat a la resta de figures muixerangueres seria més bé complicada i requeriria, en molts casos, d´estudis més específics. No obstant, aquestes dades sí que ens permeten tindre una primera idea de les càrregues reals que poden suportar els baixos d´una figura, així com el paper de la pinya en la reducció del pes i les oscil·lacions. Podem dir amb certesa que, d´una banda, la formació de pinyes compactes i ben organitzades i, d´altra, un bon nivell tècnic dels membres del tronc, ens permetran alleugerir les càrregues que reben els baixos i, per tant, reduir un possible risc de lesió (si encara dubtàveu: no, no són superherois!). Un assaig constant i planificat, amb un treball tècnic adequat i, en el millor dels casos, complementat amb una bona preparació física, ens ajudaria considerablement en el desenvolupament de les nostres figures. En aquest aspecte, les muixerangues anem avançant, tot i que encara tenim marge de millora. Treballant així, qui sap on és el nostre límit?

[1] Dades extretes de l´Enciclopèdia Castellera Volum III, Tècnica i ciència, Cossetània Edicions.

Aquest article es va publicar el divendres 18 de setembre a la secció Terra de Muixerangues del diari Levante i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2020/09/18/fisica-les-muixerangues-ii/2053129.html