Enric Sorribes és llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I i compagina el seu treball de tècnic de Cultura a l’Ajuntament de Betxí amb la publicació de diversos treballs d’investigació sobre història i etnologia de les comarques de Castelló. Enguany ha finalitzat el seu mandat com a president de la FCM i ha arribat hora de fer balanç d’aquests quatre anys.

Que ha suposat la fundació de la Federació Coordinadora de Muixerangues (FCM) pel món muixeranguer?

Crec que li ha donat molta visibilitat, tant a les colles grans com les xicotetes. També s’han aconseguit recursos en treballar de manera coordinada, com ara l’accés a cascs de seguretat per a la xicalla, l’assegurança col·lectiva d’accidents, finançament a través d’actuacions gestionades per la Federació, promoció mitjançant exposicions,etc. Però sobretot actuar amb una sola veu davant les diferents institucions i entitats culturals, i actuar i debatre assumptes d’interès per al conjunt de les colles. Tot açò es va comprovar durant la pandèmia.

I, ja no només per les persones muixerangueres. La FCM ha tingut un impacte significatiu en el món cultural del País Valencià?

Sí. La muixeranga encara és molt desconeguda per a una gran part de la població, i la tasca de la Federació ha servit per donar-la a conèixer. A més, ha posat en contacte el món muixeranguer amb altres manifestacions de la nostra cultura popular o amb les institucions valencianes. Evidentment, això abans ja ho feien de manera individualitzada les colles, pero ara es treballa pensant en el benefici col·lectiu. Exemples de tot això són les actuacions al Polirítmia o a la trobada de muixerangues del 7 de maig a Castelló.

Els començaments sempre són difícils, però, a més, la FCM ha hagut de gestionar els efectes de la covid en les muixerangues. Com resumiria aquests quatre anys d’activitat com a president de la FCM?

Han sigut quatre anys de molt de treball, per posar en marxa una entitat formada per més de vint associacions que presentaven, i encara presenten, moltes diferències entre elles. Primerament, calgué legalitzar la Federació, i prèviament actualitzar les dades de moltes colles, ja que moltes no havien renovat correctament les seues respectives juntes directives. També vam buscar finançament per poder dur a terme activitats i ajudar les colles. I calgué trobar una manera de treballar col·lectivament tant en els òrgans de representació de la Federació com dins de la Junta Executiva. I enmig de tot açò vam haver de fer front a la crisi de la pandèmia i els seus efectes. No obstant això, em puc sentir afortunat perquè vaig estar acompanyat per persones molt vàlides en la Junta Executiva.

Sempre ha sigut així, però és cert que als darrers anys es té més consciència que l’associacionisme cultural ha de ser feminista i interseccional. Creu que el món muixeranguer avança en la direcció correcta?

Les muixerangues, com qualsevol associació o entitat, són el reflex de la societat en la qual vivim. Des de la Federació sempre hem tingut la convicció que cal anar cap a la igualtat i la inclusió dels col·lectius que tradicionalment han patit discriminació, i, evidentment, un dels que més és el de les dones. Així ho hem entés i en la Federació existeix una vocalia d’Equitat que està desenvolupant accions i iniciatives en aquest sentit. Com també estan fent moltes colles. No obstant això, amb les dades proporcionades per les colles, encara hi ha molta feina a fer.

Quin creu que són els reptes més grans al que s’enfrontaran la nova Junta de la FCM?

Sense dubte la superació dels efectes de la pandèmia en les colles. Són més profunds del que ens imaginàvem. Per les xarxes estem veient fotografies i vídeos d’assaigs i actuacions amb molt poca gent, amb figures adaptades a aquest fet que no són tradicionals perquè no poden fer muixerangues, etc. Per no parlar dels efectes econòmics.

Aquesta entrevista es va publicar en el suplement TERRA DE MUIXERANGUES del diari Levante el divendres 27 de maig de 2022 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2022/05/27/muixeranga-encara-molt-desconeguda-i-66579113.html