Aquest article és el segon sobre una conversa que s’està donant al si del món de les muixerangues: Quin hauria de ser el catàleg de figures reconegut oficialment per la Federació? Parlen veus partidàries de seguir la tradició conservada a Algemesí.

Aquest és el primer d’una sèrie que reflectisquen les sensibilitats existents al voltant d’un debat al món muixeranguer: Quin hauria de ser el repertori oficial de figures. La FCM ha començat a elaborar un catàleg, encara no hi ha consens.

Enric Sorribes, president de la Federació de Muixerangues i membre de la Muixeranga de Castelló, acaba de publicar el llibre «Torres humanes a Castelló i les seues comarques»

Si escoltem una conversa entre dos muixeranguers, és possible que no entenguem moltes coses. Això és perquè el món de les torres humanes valencianes està ple d’expressions i metàfores que bé no existeixen en la llengua «comuna» o bé acostumen a tenir un significat totalment diferent.

Les expressions muixerangueres com ‘vols xurro?’, ‘cantar pinyes’, ‘cap de pinya’, ‘fer motxilla’ i ‘fer de tap’ són algunes de les metàfores habituals en el món de les torres humanes valencianes.

Les muixerangues comparteixen molts elements amb altres manifestacions culturals basades en la construcció de torres humanes, sobretot amb els castells i els falcons. Per al públic no avesat en aquest tipus de disciplines sovint no és fàcil distingir entre unes i altres,