Text: Kassim Carceller i Enric Sorribes (Conlloga Muixeranga de Castelló) entrevisten a Mariano Fraind i Raül Sanxis, autors del llibre «La Muixeranga. Estudi tècnic de les muixerangues d’Algemesí» i membres de la Nova Muixeranga d'Algemesí.

Fotografia: Gabriel Rodríguez

S’acaba de publicar el vostre llibre «La Muixeranga. Estudi tècnic de les muixerangues d’Algemesí». Per assolir un treball tan exhaustiu i extens cal invertir milers d’hores. Com ha estat i perquè vau decidir ennavegar-vos en aquesta empresa?

El llibre naix de la seua pròpia necessitat. Hi ha poques publicacions que parlen de La Muixeranga. Però si d’alguna hi havia mancança absoluta era de la seua vessant tècnica, de com es construeixen, dels seus noms o estructures. El fet muixeranguer es troba en procés d’expansió per tot arreu del País Valencià i havia de tindre com a model allò que es fa a Algemesí. Per això que calia recollir i ordenar l’actual repertori. Quan tires endavant, sense cap altre referent, sense més guia que la teua passió, el temps va passant i t’adones que ha passat quasi una dècada per enllestir-lo. Així i tot, aquest llibre és una mostra, un xicotet resum. Cada capítol l'anirem desenvolupant amb el temps.

D’antuvi el tens a les mans t’adones que és un treball molt meditat i rigorós. Impressiona perquè està farcida de centenars de fotografies. Com ha estat possible dotar-vos d’aquest fons d’imatges?

Hem volgut ser sincers i honestos. La nostra estima per les muixerangues ens ho demanava. Érem conscients que en escriure de les Muixerangues d'Algemesí ho féiem també de nosaltres i, al mateix temps, del nostre poble. I això portava implícit una enorme responsabilitat. La gran quantitat de fotografies (quasi 450) tampoc ha estat una cosa gens fàcil de gestionar. Teníem clar que un llibre sobre muixerangues havia de ser molt visual. Cal dir que ha estat imprescindible la col·laboració de molts fotògrafs (més de 30), professionals i aficionats. Cal a destacar algunes fotos antigues inèdites, que són un autèntic tresor.

Suara vau presentar el llibre a València i Algemesí. Quines presentacions teniu previstes d’ara endavant i on poden adquirir-lo els nostres lectors?

Sí, les primeres foren eixes dos. Al Rialto de València, per ser la presentació, diguem-ne protocol·lària, de qui ens edita el llibre, l’Institut Valencià de Cultura. I després d’aquesta, com era lògic, calia fer-ho al nostre poble. A un lloc especial, al claustre del Museu Valencià de la Festa, un espai al cor d’Algemesí. Les següents presentacions vindran a Castelló, convidats per la Conlloga, i al Xalònia, a la Trobada que organitza la Muixeranga de Segària. Estem per concretar dades en altres llocs que també ens han convidat. El llibre és fàcil de trobar, es pot adquirir en qualsevol llibreria o per internet.

Acabeu de publicar una obra de referència. Tots dos heu estat mestres de la Nova Muixeranga d’Algemesí i heu format part de l’àrea tècnica de la FCM. Us queda algun somni per realitzar?

Més que de somniar ens considerem persones d'actuar i de fer realitat les nostres idees. Com diem al llibre, les muixerangues són tal vegada l’única passió noble que reconeguem en nosaltres. Volem continuar treballant i fent pinya en la recerca i en la divulgació del fet muixeranguer d'Algemesí, amb el màxim respecte i dignitat. I ho continuarem fent en la mesura que ens sentim identificats en allò que dansem.

Quins criteris heu aplicat per classificar la dificultat de les muixerangues?

Aquest llibre té una intencionalitat educativa. L’objectiu de fer una classificació respon a facilitar el procés d’aprenentatge. Anar del fet general a l’específic i del fàcil al difícil. És la forma més senzilla i lògica. El plantejament inicial fou el més difícil del llibre. Acabàrem per classificar per altures, a més dels quadres coreogràfics i les composicions. Una vegada fet això resultava més fàcil mesurar el grau de dificultat, sempre dintre de cada bloc d'altures.

En el món casteller, que coneixeu molt bé, els castells tenen una puntuació segons la dificultat d'aquests. Es podria fer el mateix amb les muixerangues?

Repetim que mai ha estat la nostra intenció, i esperem que ningú deforme l'esperit d'aquest treball. L'únic objectiu d'establir una dificultat ha estat pedagògic i didàctic.

No creguem que ens tinguem que transformar en una activitat competitiva. El futur no passa per la seua castellerització, sinó en les possibilitats que dona la seua idiosincràsia. Un espectacle basat en la seua ritualització, en fer una bona posada en escena, en l’elegància de les execucions, en les diferents variants o en el foc. En definitiva, en la seua teatralització.

Aquesta entrevista es va publicar en el suplement TERRA DE MUIXERANGUES del diari Levante el divendres 19 d'abril de 2024 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2024/04/19/fet-muixeranguer-troba-expansio-per-101245632.html