Enric Sorribes, de la Conlloga Muixeranga de Castelló, entrevista a Marcos Castell, mestre de la Muixeranga d'Algemesí.

-Enguany la Muixeranga d'Algemesí celebrarà el seu 50 aniversari, com s'està vivint aquesta efemèride dins de la colla?

Amb molta alegria. Som conscients de la importància d'arribar als cinquanta anys de la recuperació de la muixeranga d'Algemesí i estem orgullosos que el nostre ball i la Festa de la Mare de Déu estiguen millor que mai, després de superar aquella crisi de 1973, quan vam estar a punt de desaparèixer.
S'ha fet un gran treball perquè es conserve igual que el primer dia que l'agafaren Tomàs Pla i l'hermano Agustín (del col·legi dels Maristes) el 8 de setembre de 1973, i continuarem treballant per a mantenir la nostra tradició centenària i que la puguen gaudir les pròximes generacions. Per a nosaltres és molt important mantenir les arrels i continuar fent les coses com les vam aprendre dels nostres majors, com la manera de pujar a les muixerangues o de realitzar les processons de la Mare de Déu.

-Quins actes hi ha previstos per celebrar aquest aniversari?

-Hem començat l'any rebent el Guardó d'Honor per part de l'Ajuntament i el poble d'Algemesí, el reconeixement més gran que ens poden fer. També publicarem un llibre molt complet amb articles i fotografies ben interessants, de la mateixa manera que férem quan vam complir vint-i-cinc anys; el presentarem el setembre coincidint amb les festes. A més, organitzarem un gran dinar de celebració amb tota la gent de la nostra muixeranga, en el qual es reuniran les diferents generacions que han participat en el ball. I per a acabar, farem una actuació sorpresa sense avisar durant l'any.

-La pandèmia ha sigut molt dura per al teixit associatiu en general, i per a les muixerangues, pel tipus d'activitat, en especial. Com veus a la Muixeranga d'Algemesí en l'actualitat?

-Sincerament i sorprenentment, igual que la deixàrem fa dos anys. En aquest poble ser muixeranguer és un sentiment que es porta molt a dins i ja sabíem que en vindre les festes de setembre tot tornaria a la normalitat perquè la gent s'ho prendria amb moltes ganes i il·lusió, com una explosió d'alegria. I efectivament així va ser, la participació i actitud de la gent l'any passat va ser espectacular. Respecte dels més menuts, sí que vam patir a muntó, ja que l'aturada de dos anys va trencar la seua progressió natural. Una setmana abans de la Mare de Déu tan sols teníem dos xiquets i una xiqueta que podien pujar a les figures de quatre, cinc i sis altures. Era impossible completar les tres processons com sempre, perquè almenys en necessitàvem deu. Però finalment ens centràrem en ells i assajàrem intensament per a donar-los confiança i tècnica per a pujar. Recorde que va ser molt estressant, perquè ens proposàrem no patir cap caiguda en els assajos per a no fer caure la confiança dels menuts pocs dies abans de les processons. Afortunadament, el treball va donar fruit i en tres dies vam formar nou xiquets i xiquetes sense experiència que mai havien pujat a les muixerangues altes, unes xifres com les d'abans de la pandèmia.

-Des que vas arribar al capdavant de la muixeranga s'han vist alguns canvis organitzatius en la colla, quins destacaries?

-Hem fet uns quants canvis i tots han funcionat molt bé. Podria dir que el que més s'ha notat ha sigut el grup de comunicació. Abans no teníem tant de reconeixement i repercussió, però amb l'explosió de les xarxes socials hem pogut donar a conèixer molt més la Muixeranga i la Festa d'Algemesí. La prova està que aquests últims anys hem fet actuacions a llocs i esdeveniments molt importants, com el Concurs de Castells de Tarragona, els Moros i Cristians d'Alcoi i Ontinyent, la fira dels Patrimonis de València o el concert dels quaranta anys de l'Estatut d'Autonomia a la Plaça de Bous de València. L'última que destacaria és l'actuació en la gala d'enguany de les campanades d'À Punt, en què l'audiència va poder gaudir d'una espectacular muixeranga just abans d'acabar l'any. També estem treballant per a recuperar figures com hem fet aquest any en la Trobada amb el Micalet, una figura de cinc pisos molt complicada de fer i que sols s'ha fet una vegada en una processó de la Mare de Déu. L'organització a l'hora d'afrontar una actuació també ha canviat, ara fem servir les noves tecnologies perquè tot el món sàpiga la posició que ocupa en les figures i en quin ordre les farem, o per a organitzar assajos i eixides, perquè no és gens fàcil dirigir i organitzar tanta gent.

-Us proposeu algun repte en el futur?

-El repte més gran que ens hem de posar és conservar la muixeranga d'Algemesí perquè es mantinga viva respectant l'herència del passat. Un altre repte que tenim des de fa temps al cap i que espere que aconseguim és poder disposar d'un local propi on es puga assajar i guardar tot el material que té la muixeranga, com ara records i obsequis que hem rebut aquests cinquanta anys. Podria ser inclús una espècie d'exposició amb objectes simbòlics i representatius de la Muixeranga. Però el més important és que la gent estiga a gust quan ens ajuntem i segur que estem aconseguint-ho. La gent no para d´apuntar-se i això és un senyal que les coses s'estan fent bé.

-L'Alta de Set està totalment descartada o només aparcada temporalment?

-És una espineta que tinc clavada. En començar vaig dir que podríem fer-la, però després d'algunes proves amb els més menuts m'he adonat que no és tan fàcil. No podem comparar les muixerangues als castells. Ells poden posar molta gent de poca edat i poc de pes als últims pisos, ja que no tenen alçador com nosaltres i no necessiten tindre gent amb força dalt de tot, sinó amb tècnica. Nosaltres sí que hem de posar un alçador o alçadora amb força per a poder aguantar dret mentre puja el xiquet. L'estabilitat allà dalt és complicada i no es pot fer amb xiquets en eixa posició. També fa falta moltíssima gent en els assajos per a poder provar-la amb seguretat, cosa que és difícil d'aconseguir. Per ara es pot dir que està aparcada, no sé si algun dia la intentarem.

-Sou colla fundadora de la Federació Coordinadora de Muixerangues i heu estat implicats en el funcionament d'aquesta: com veus el paper de la Federació i el món muixeranguer en general?

-La Federació ha tingut i té un paper molt important. Ha sigut una gran ambaixadora de les muixerangues i ha treballat molt per a ajudar-nos en molts aspectes, com per exemple el fet de reivindicar el nostre paper davant de les administracions. A més, ha contribuït en l'aparició de noves colles per tot arreu, com per exemple a Barcelona.

-Finalment, quin és el futur de Marcos Castell com a mestre de la Muixeranga d'Algemesí? T'agradaria continuar?

-Sense dubte seguiré, enguany és l'any que em toca posar el gaiato damunt la taula per si alguna altra persona o grup vol presentar la seua candidatura. Si no ho fa ningú, seguiré amb la mateixa il·lusió amb què vaig començar, perquè estic molt content de veure que les coses van bé, que la gent està contenta i que la imatge que donem cada vegada que ens posem el vestit és molt bona. Tinc un equip molt bo i que treballa amb molta serietat i això em dona ganes de continuar deixant ben amunt el nom de la muixeranga. Per a mi és i ha sigut una experiència molt bonica, però també molt dura i exigent; com diu la dita "Càrrega a gust no pesa".

Aquesta entrevista es va publicar a la revista El Temps el 13 de febrer de 2023 i està disponible en el següent enllaç: https://www.eltemps.cat/article/21429/entrevista-marcos-castell