Text: Irene López Chofre, Conlloga Muixeranga de Castelló.

Sense dubte, el que més agrada a la xicalla muixeranguera és pujar a les figures. La xicalla és valenta i decidida, sempre mira amunt. De por, m’asseguren totes que no en tenen, però a voltes, una miqueta de nervis, sí. «M’agraden molt les alçades. La sensació d’estar alt sempre m’ha agradat», diu Néstor (13 anys, M. Vall d’Albaida). Maria (8 anys, Jove M. de València) explica que «abans de pujar sempre estic nerviosa, però quan arribe dalt se’m passa i vull fer la cameta». «Quan puge estic tan concentrada que no sent res, ni al mestre! Però dalt sí que parle amb l’alçadora», diu Paula (11 anys, Nova M. d’Algemesí). Ana (10 anys, Jove M. de València), quan arriba al seu costat, sempre li pregunta «Estem bé?».

Les muixerangues no cauen habitualment, però les caigudes, com tot, també formen part de l’experiència. «Quan caic i em pose a plorar no és que m’haja fet mal, és per la ràbia d’haver-ho practicat tant i que justet el dia de l’actuació no haja eixit», diu Paula. Pau (8 anys, Nova M. d’Algemesí) i ella expliquen que, després de caure, no dubten en tornar a pujar: «Ho deixem a un raconet del cap i ja està, a la següent», diu Pau. «És que a més, si dius que no, tota la feina que ha fet la colla en eixes figures es perd», afegeix Paula.

Cadascuna té una figura preferida. A Alejandra (9 anys, M. d’Algemesí) li agrada la Volantinera, tot i que mai hi ha pujat. També són fans de les Figueretes Duna (6 anys, Jove M. de València), Maria i Ana, tot i que a Duna també li encanten totes les figures desplegades. A més, a totes els agraden molt les figures de xicalla i aquelles que comparteixen amb la família. Així, la figura preferida de Guillem (5 anys, M. d’Alacant) és el Cinc en un Peu, que alguna volta han fet, amb un pis menys, només de xicalla. La de Carme (11 anys, M. d’Alacant) és el Castell de Quatre: «La vaig fer en una Diada d’Alacant, quan la vam estrenar. Mon pare també pujava i em va agradar molt fer-la junts!».

Les actuacions

Com passa amb les figures, cadascú té una actuació que recorda amb més estima. Per a Claudia (12 anys, M. d’Algemesí), els dies més especials són els de la Mare de Déu de la Salut, dies que també gaudeixen intensament Alejandra, Paula i Pau. A més, totes estan d’acord en que les actuacions que més els agraden són aquelles en les que després es fa comboi, i més encara si es queden a dormir totes juntes! «Quan vam anar a Castelldefels i el viatge a Navarra va ser super xulo!», diu Carme.

La xicalla de la Jove, a més, recorda amb molta alegria la Cavalcada de les Magues de Gener i l’actuació a la Gran Fira de València, baix les Torres de Quart. I és que sempre fa comboi actuar a casa! Nerea i Emma (8 i 7 anys, Conlloga M. de Castelló), en canvi, només han pogut fer una actuació amb la seua colla. «Vam fer un pinet amb els pares per entrar a plaça i ens va agradar molt!».

L’aturada per la covid-19

Aquest temps sense fer muixerangues no està sent fàcil per la xicalla. Enyoren els amics, la colla, i trobar-se setmana rere setmana a l’assaig i les places. «Trobe a faltar compartir moments amb la gent, perquè és com una altra família que fa temps que no veiem», diu Iris (14 anys, M. de Vinaròs). No obstant això, moltes s’han reunit virtualment amb les seues companyes i, fins i tot, han pogut fer alguna retrobada presencial: «Durant el confinament vam fer reptes i trobades per l’ordinador i fa poc ens vam retrobar i vam fer una cursa d’orientació», diuen Nerea i Emma.

Esforç, superació, compromís, amistat i estima. L’experiència de la xicalla muixeranguera és també un constant aprenentatge vital. Al proper article, seguirem descobrint-la!

Aquest article es va publicar en el suplement Terra de Muixerangues del diari Levante, el divendres 27 de març de 2021, i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/03/26/parlem-amb-xicalla-ii-figures-45896788.html