Aina Oltra, de la Muixeranga d'Alacant, entrevista a Borxo Garlito Molina, membre de la Conlloga Muixeranga de Castelló des d’abril de 2015, un temps on va estar els dos primers anys com cap de pinyes i els quatre restants com a mestre de colla.

Com està afectant la pandèmia a la Conlloga, tant en el vessant tècnic com el social?

Doncs principalment ens ha obligat a proposar noves fórmules per a dinamitzar la colla tant interna com externament, organitzant, entre altres coses, trobades virtuals i activitats de caire cultural i formatiu. A més, hem hagut d’invertir més esforços en mantenir la nostra visibilitat, posant especial èmfasi en crear i difondre continguts per xarxes socials.

Més enllà de l’aturada, fins que no tornem als assajos i reprenguem certa activitat normal encara és prompte per a saber quina repercussió té la pandèmia sobre els vessants tècnic i social. El que sí sabem és que les activitats dutes a terme, i especialment la difusió per xarxes, han atret famílies que s’han interessat per la nostra activitat, la qual cosa ens plena d’optimisme de cara a la tornada.

Quines pautes es marca la Conlloga com a camí a una tornada muixeranguera?

En primer lloc, estar a l’espera i seguir les recomanacions de la FCM i Conselleria de Sanitat. A partir d’aquestes, pel que fa a la tornada als assajos, veiem molt necessari elaborar prèviament un pla de tornada i un pla de contingència detallats que es presenten a la colla, de manera que queden clares les pautes d’higiene i seguretat a seguir, i les dinàmiques d’assaig proposades.

Pel que fa a la part més tècnica, quina pot ser la primera dificultat per reprendre l’activitat?

Invierte donde lo hace Mutua Madrileña y saca partido a tu dinero. ¡Infórmate aquí!Rentabilidad para tus ahorros
Al meu parer, el primer i més important serà disposar d’una normativa clara i específica per a l’activitat muixeranguera o bé, de la normativa general, saber quin article ens aplicaria sense interpretacions. Una vegada la tinguem, la dificultat pense que raurà en conjugar les restriccions a l’assaig amb el tarannà propi de la muixeranga. Ací, la FCM i les colles tenim un repte per davant en l’elaboració del plans de tornada per proposar fórmules segures que eviten l’exclusió d’integrants.

Què ha aprés d’aquesta situació de pandèmia per millorar a la muixeranga?

Aquesta situació ens ha donat el temps per a fer una anàlisi més profunda i crítica de tot allò que venim fent durant els darrers anys. Pel que fa a l’àmbit tècnic, on hi tinc major implicació, de vegades el ritme normal de les temporades no ens deixa assaborir i donar el valor que correspon als èxits col·lectius; ni tampoc identificar i corregir a temps els vicis que adquirim com a equip en la gestió del grup. I és imprescindible fer-ho. Per tant, si hagués de destacar algún aprenentatge seria la importància de trobar més moments d’introspecció al llarg de la temporada, tant com a equip tècnic però també com a col·lectiu, per agafar perspectiva, compartir visions i adquirir una consciència plena i objectiva d’allò que hem fet, fem i farem.

Tot el viscut durant l’últim any (confinaments, mesures de distància i ara vacunació) pot representar una nova oportunitat per a les colles? A quins aspectes?

Doncs, personalment, segons el que considerem per nova oportunitat. Si la considerem com un canvi en la idiosincràsia de les colles, reconec que sóc una miqueta escèptic. Simplement perquè pense que aquells valors, sentiments i actituds que semblen haver-se despertat, almenys temporalment, durant aquesta pandèmia en la societat, com puga ser la importància del col·lectiu, el suport mutu o la resiliència; ja formaven part del tarannà de les muixerangues. En un any emocionalment intens, carregat d’incertesa i durant el qual se’ns han descobert de ple i en directe les nostres vulnerabilitats, els grups humans ens han servit de fortalesa. I això potser no implica grans canvis en les colles però si ens farà tornar més conscients del que som com a col·lectiu.

Aleshores, podria dir quina és la gran fortalesa de la Conlloga Muixeranga de Castelló? I del fet muixeranguer?

Pel que fa a la Conlloga, no se m’acut una única fortalesa sinó una combinació d’elles: la relativa joventut de la colla junt a l’experiència organitzativa adquirida amb el creixement social de la mateixa. Pel que fa al fet muixeranguer hi destacaria una dupla similar: el caràcter tradicional junt a la joventut d’un gruix important de colles.

Aquesta entrevista es va publicar al suplement Terra de Muixerangues del diari Levante el divendres 24 de setembre de 2021 i està disponible en el següent enllaç; https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/09/24/dificultat-raura-conjugar-les-restriccions-57616918.html