Crèixer en temps de pandèmia: per què no?

12 de març de 2021

Text: Patri Teruel i Borxo Garlito, equip tècnic de la Conlloga.

Tot just aquest mes de març complim un any d’aturada de l’activitat muixeranguera com a tal a causa de la situació sanitària creada per la covid-19. Diem com a tal perquè, malgrat que les colles muixerangueres hem suspès pràcticament tota activitat presencial en l’àmbit tècnic, no ens hem aturat ni molt menys.

Aquest ha estat un any de relacionar-nos d’una manera diferent, de dedicar-nos més temps de cures i introspecció personal, però també de fer colla tot i la distància física. Hem eixit d’excursió, hem comboiat la xicalla, hem realitzat trobades virtuals, presentacions de llibres i taules rodones, entre altres. En definitiva, ens hem adaptat i hem fet tot el que ha estat en la nostra mà per mantenir mínimament l’activitat social i cultural del col·lectiu. Però, a més de la importància de seguir mantenint l’activitat col·lectiva en aquests àmbits, el moment actual també convida a revisar-nos, a abordar necessitats de la colla o contextos que prèviament no havíem contemplat i avançar aquells projectes que fa temps que tenim al cap però que, per manca de temps o procrastinació, estaven aturats.

La creixent creació de comissions d’igualtat al sí de les colles muixerangueres ha catalitzat el compromís compartit per a construir models de colla feministes i generar espais segurs, plurals, respectuosos i igualitaris. Des d’aquestes i des de la Federació Coordinadora de Muixerangues s’ha analitzat la situació del món muixeranguer en termes de discriminació i assetjament, protocol·litzat l’actuació front a qualsevol tipus d’agressió masclista i revisat el llenguatge de les nostres comunicacions, entre altres coses. Però, conscients del llarg camí que ens falta per recórrer, i amb la voluntat ferma d’avançar cap a la igualtat real, es fa més necessari que mai el treball colze a colze amb les diferents comissions i àrees que formen les colles.

Si bé les colles muixerangueres són molt més que torres humanes, aquestes són indubtablement la seua cara visible. Aquest fet posa especial rellevància en el missatge que volem transmetre a través de les mateixes i, per tant, en les dinàmiques generades pels equips tècnics. Actualment no es disposa de molta informació compartida entre les colles sobre els aspectes principals a millorar en la gestió tècnica de les mateixes detectats per la base social. En el cas de la Conlloga Muixeranga de Castelló, en les enquestes realitzades durant els darrers dos anys van recopilar-se diferents inquietuds a les quals calia donar resposta: la baixa presència de dones tant a l’equip tècnic com a les posicions de tronc de les figures de 4 i 5 alçades que realitzava la colla, i el desequilibri pel que feia a les cures de la xicalla que desembocava en una menor participació activa de les mares als assajos.

En eixe sentit, l’equip tècnic actual es va plantejar en el projecte que va presentar a la colla ja fa quasi 2 anys, una sèrie d’objectius inicials per donar resposta a les inquietuds manifestades per les persones membres del nostre col·lectiu. Però, una vegada assolits aquests objectius, ens plantegem anar més enllà i continuar avançant en aquest sentit. El camí serà llarg, però no hem d’oblidar que els equips tècnics ens devem a la colla, que tenim el compromís de cuidar-la i que devem fer-ho amb una mirada feminista. És per això que hem decidit aprofitar aquest temps d’aturada d’activitat muixeranguera per realitzar un treball conjunt amb la comissió feminista: elaborar un Pla Estratègic d’Equitat Tècnica per a la colla. Només d’aquesta manera, quan reprenguem l’activitat amb normalitat, ho farem amb noves i clares idees, sabent cap a on anem i, sobre tot, per què hem decidit emprendre eixe camí.

 

Aquest article es va publicar al suplement Terra de Muixerangues del diari Levante el divendres 12 de març de 2021 i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/03/12/creixer-temps-pandemia-per-40593760.html