Kassim Carceller

El repertori de figures muixerangueres pren amb freqüència el nom d’elements quotidians i populars, com ara la sénia, el pinet, la figuereta, el banc, la xopera, la dolçaina, la canya, la morera, etc. Aquest és un tret singular del món muixeranguer que ens diferencia del casteller. Així doncs, el nom de les Agulles, més enllà de les semblances que es puguen trobar amb aquestes muntanyes, està en sintonia amb la manera d’anomenar les figures muixerangueres.

El nom d’aquesta muixeranga sorgeix per casualitat en la romeria de les festes de la Magdalena de Castelló de l’any 2014. En un moment donat, fluïa la conversa entre membres de la Conlloga sobre les possibilitats de la nova figura i del nom que podia tindre quan, sense adonar-nos-en, albiràrem a la llunyania les muntanyes del parc natural del Desert de les Palmes, on es troben les Agulles; com sempre, tan imponents i verticals, guaitant la plana de Castelló. Sens dubte, l’emblemàtica serralada va ser ipso facto la favorita per donar nom a la monumental figura.

Les Agulles són el resultat d’ajuntar Alcoianets de dos i tres baixos. Tenen una forma allargada i se n’han treballat dos formats. La temporada 2015-2016 la Conlloga va carregar 3 vegades les Agulles (8 baixos, 6 alçadors i 3 xiquets). La dificultat d’aquesta figura radica en mantindre la distància correcta entre els baixos per evitar que els alçadors, i sobretot els xiquets, queden massa junts i es molesten a l’hora d’alçar-se. Aquest novembre vam dur a plaça per primera vegada una ampliació de les Agulles (10-8-4), la qual s’executà amb èxit, i en desembre vam repetir la fita. Es va decidir engrandir el format per tal de fer-lo coincidir amb els 4 cims que conformen la cresta de les Agulles de Santa Àgueda i que donen el nom a la figura. Inesperadament, ens hem trobat que és una figura de rècord: no hi ha cap altra en què el conjunt del tronc sume tanta gent (22 persones).

Les Agulles s’idearen en un moment en què la Conlloga gaudia d’un creixement notable i continuat. Entrava molta gent nova a la colla amb ganes de fer muixerangues i s’hi apreciaven diferents nivells tècnics. Aquests nous companys de viatge no tenien encara la facilitat d’altres de resoldre correctament figures de 4 altures, però en canvi estaven treballant bé, amb continuïtat i bona progressió. L’equip tècnic d’aquell moment va considerar que calia premiar aquest esforç i la millor manera de valorar-lo era donar visibilitat al treball setmanal en actuacions i, de retruc, evidenciar que tothom hi compta.

L’objectiu d’aquesta figura ha estat des d’un inici donar cobertura a les il·lusions legítimes de tots aquells que s’inicien i tenen ganes i capacitat d’enfilar-se. La gent nova que s’incorpora a la Conlloga percep positivament el grau de confiança que des de l’equip tècnic es deposita en ells i respon satisfactòriament. Les Agulles serveixen de rodatge d’adults i xiquets i, a més a més, els ajuda a agafar seguretat de cara a futurs reptes.

Les Agulles les hem dutes a terme per obrir actuacions amb la mateixa intenció que, de vegades, fem molts pinets de 3 en la ronda de comiat (sacrificant altres de més alts i complicats) per tal d’engrescar membres muixeranguers menys rodats. Així mateix, és un reconeixement al treball continu de la gent menys experimentada o bé que acostuma a exercir posicions allunyades del tronc.

Després de mesos de treball amb les Agulles, la valoració que fem internament de la figura és molt bona des d’un punt de vista motivador i cohesionador, però també de millora tècnica d’aquells que la practiquen. Formar part d’una figura amb tants components desperta el sentiment de col·lectiu i treball en equip que qualsevol colla vol transmetre al públic. En aquest sentit, des de la Conlloga hem experimentat una satisfacció més gran del que esperàvem per part dels assistents a les nostres actuacions; si bé és imponent una figura de més altura, també ho és una de més amplària, i el fet de veure quatre xiquets coronant alhora una mateixa estructura és una imatge que ha emocionat també gran part del públic.