Foto: Javier Hurtado

-En primer lloc, quina valoració fa de la seua presidència?

-Crec que això ho haurien de valorar les colles, que són les vertaderes protagonistes de la Federació. Personalment estic satisfet del treball fet, ja que calia posar en marxa una organització integrada per diverses entitats que presentaven, i encara presenten, moltes diferències en determinats aspectes entre elles; per no parlar de la manca de recursos inicials. Al llarg d'aquests anys s'ha fet molt de treball, moltes vegades silents, entre bastidors.

-De què està més satisfet? I menys?

-Precisament posar en marxa l'organització, el fet d'haver creat, entre totes i tots, un lloc de trobada, de diàleg i cooperació entre més de vint muixerangues. També el fet de donar a conèixer la tradició valenciana d'alçar torres humanes a una part important de la ciutadania, que desconeixia aquesta manifestació autòctona centenària. Cal dir que això haguera sigut impossible sense el treball de les colles als seus respectius àmbits d'actuació i sense el reconeixement de les colles tradicionals, en especial les dues muixerangues d'Algemesí i els negrets de l'Alcúdia. Ja hi havia molt de recorregut fet, però calia coordinar-ho. Del que menys satisfet estic són tots els projectes que, per diversos motius, s'han hagut de deixar de banda, unes vegades per falta de recursos econòmics o d'altres a conseqüència de la pandèmia. Un exemple seria el Dia de la Muixeranga. També m'haguera agradat estretir més les relacions amb federacions de cultura popular valenciana, com la Federació de Dolçaina i Tabal o la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana. També m'agradaria que les relacions amb l'Ajuntament d'Algemesí, localitat on tenim la seu, foren més fluides. Afortunadament això es pot resoldre.

-Quin balanç fa del temps de pandèmia?

-Ha sigut un període de temps dur, sumat a les circumstàncies personals per les quals hem passat tothom durant aquests mesos. La muixeranga és una activitat de contacte, que concentra en un espai reduït molt poca gent, i per això, tant des de la Federació com des de les colles s'ha actuat amb responsabilitat, amb l'aturada d'assajos i actuacions. No obstant això, les muixerangues han estat presents, encara que per altres mitjans. Bé en forma d'activitats culturals (xarrades, conferències, jocs per a la xicalla, tutorials de treballs manuals, entrevistes...), esportives (sobretot senderisme, quan ha pogut ser), socials, etc. Des de la Federació, de la mà del Museu Valencià d'Etnologia, s'ha donat visibilitat a la muixeranga mitjançant una exposició molt interessant, "Muixerangues al cel", que encara es pot visitar i que esperem que siga itinerant a finals d'enguany o principis del que ve. A més a més, hem elaborat materials i documents de referència per al conjunt de colles federades. Alguns per necessitat o per les circumstàncies, com els dos protocols de l'activitat muixeranguera durant la pandèmia, i altres per convenciment, com el Pla d'Igualtat de la Federació o el Pla de Seguretat i Prevenció. També s'ha millorat la comunicació, gràcies a la posada en marxa de la pàgina web. Per altra banda estan en marxa les jornades de formació de la FCM. Cal dir, doncs, que l'activitat ha sigut molta, malgrat la pandèmia.

-Què considera que hauria de ser el primer a fer en arribar a eixa nova normalitat que tots esperem?

Actuar amb responsabilitat, tindre consciència del moment en què estem, tant respecte a la mateixa pandèmia com internament respecte a les colles. Estic segur que la covid ens passarà factura, però sóc optimista i no afectarà de manera catastròfica a la massa social de les muixerangues. Hi ha qui diu que caldrà començar des de zero; no ho crec, està clar que no trobarem les colles en l'estat en què van quedar al mes de març de 2020, però si hi ha una base sòlida que es podrà créixer i, en un temps determinat, arribar a eixe punt en què ens vam quedar. No obstant això, no cal córrer, eixe creixement hauria de fer-se d'una manera reflexionada, constant i sense pressa. Dit tot això, sóc dels qui els agradaria fer quelcom que marcara la fi de la pandèmia, amb una trobada de totes les colles, en un lloc emblemàtic, amb una festa, com aquell acte de l'Homenatge a València del 25 d'abril de 2016 organitzat per Acció Cultural a la plaça de bous.

-Quina prioritat té en aquest moment?

En aquests moments la Federació està immersa en un procés electoral per escollir la seua Àrea Tècnica. També, com he dit, estem duent a terme jornades de formació per a muixeranguers i muixerangueres sobre aspectes socials, econòmics, treball amb la xicalla... Així mateix estem treballant en la signatura del conveni de col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura. Hi ha molts assumptes oberts, però la prioritat és la represa de l'activitat muixeranguera, sobretot dels assajos, d'una manera segura.

-El paper de la dona ha de continuar igual o hi ha alguna cosa que calga encetar/fer?

-Hi ha molta faena a fer, molta, en aquest sentit. Les muixerangues són el reflex de la societat en què estan, i es reprodueixen moltes situacions d'aquesta, sobretot si ens fixem en el lloc ocupat internament per les dones en els òrgans de decisió de les colles o de la mateixa Federació, o en determinades actituds masclistes. Així ens ho adverteixen les estadístiques que hem fet.
En aquest sentit des de la Federació s'ha impulsat un Pla d'Igualtat que pot ser de molta utilitat per a les colles. Per altra banda n'hi ha algunes que han desenvolupat els seus propis plans i que compten amb comissions d'equitat.

-Quina és la salut econòmica i la salut social de la Federació?

.Quan es va constituir la Federació Coordinadora de Muixerangues no hi havia recursos econòmics. Comptàvem amb uns diners aportats per l'antiga Federació, i per les aportacions de les colles. Aquests, però, no n'eren molts. Afortunadament es va signar amb l'Institut Valencià de Cultura un conveni que ens aportava uns diners en forma de subvenció, però donat que el nostre múscul econòmic no era molt no es va poder aprofitar al cent per cent. A poc a poc hem pogut enfortir aquest múscul, i esperem seguir fent-ho per deixar uns comptes sanejats a la pròxima Junta Executiva. A pesar de tot, hem pogut concertar una a assegurança col·lectiva, dissenyar una pàgina web, adquirir un estoc de cascs per a la xicalla o dur a terme activitats formatives i tècniques.

Des del punt de vista social, una de les preocupacions de les colles i també de la Federació és la cohesió interna d'aquestes després de la pandèmia. En l'àmbit federatiu hem tractat d'augmentar la participació de les colles mitjançant la creació de comissions sectorials, com les de tresoreria, xicalla o comunicació. A més a més, des del primer minut hi ha hagut transparència en la gestió de l'acció desenvolupada per la Junta Executiva, amb informació constant al grup de representants, a les colles i donant compte en les assemblees generals.

-I per acabar, li queda algun projecte o idea per realitzar en el temps que li queda de president?

.M'agradaria poder fer el Dia de la Muixeranga o un aplec o trobada de totes les colles fent muixerangues, però això depén de l'evolució de la pandèmia. També una reunió amb altres federacions que fan torres humanes, com la Coordinadora de Colles Castelleres o la Federació de Falcons de Catalunya. Mentrestant, però, m'acontente amb coses molt més xicotetes, com una trobada presencial de la Junta Executiva o de representants de les muixerangues. Tornar-nos a veure. Amb ocasió de la inauguració de l'exposició "Muixerangues al cel" ens vam tornar a veure moltes persones de diferents entitats que feia més d'un any que no ens véiem, i va ser molt emocionant.
Personalment tinc moltes ganes de tornar a xafar el terra atenuant del Cau Muixeranguer de Castelló i sentir el pes damunt dels muscles. Quan això passe, serà molt emocionant.

Aquesta entrevista es va publicar en la revista El Temps el dissabte 21 de maig de 2021 i està disponible en el següent enllaç: https://www.eltemps.cat/article/13769/entrevista-enric-sorribes