Dos anys més tard la Conlloga va poder fer la seua Trobada de Muixerangues com ho havia vingut fent abans de la pandèmia. Hi havia moltes ganes en dur a terme aquest acte, emmarcat dins de les festes fundacionals de la ciutat, les festes de la Magdalena, concretament el segon dissabte, una trobada que, a més, destaca dins del calendari muixeranguer, ja que és la primera gran trobada de les que se celebren al llarg de l'any. Per a la Conlloga, la Trobada de Muixerangues marca la fi del segon cicle de la temporada, i és el gran dia de la Conlloga.

Per tal que la cita siga tot un èxit, l'Àrea Tècnica prepara aquesta a consciència i amb uns assajos que van augmentant d'intensitat segons van passant les setmanes i el dia s'apropa. Enguany, però, hi havia molta incertesa, ja que dos anys d'inactivitat i amb la variant òmicron de la covid des de Nadal podia marcar l'assistència als assajos. La inexperiència de la xicalla nova era un altre dels hàndicaps a superar. Però la colla va respondre, i des del mes de gener el Cau Muixeranguer de Castelló va anar omplint-se i a bullir d'activitat cada divendres a la vesprada. Fins i tot es van produir noves incorporacions de sòcies i socis.

Les proves van començar a eixir bé, amb figures cada vegada més estables i sòlides. I amb elles la confiança de la colla i els seus membres creixia; també en la xicalla. I unes setmanes abans de la Magdalena es van assolir els objectius, amb figures de tres, quatre i cinc pisos, algunes de gran complexitat.

Paral·lelament, la Comissió Trobada treballava en l'organització d'aquest gran esdeveniment de cultura popular. Amb més d'una vintena de persones i totes les comissions de la Conlloga implicades, aquest grup de treball s'encarrega de tots els aspectes organitzatius i del finançament, del contacte amb les colles convidades i les institucions i entitats implicats. El més mínim detall es té en compte.

I així, amb tota la colla implicada, arriba el dia, que enguany, a més, ve marcat per la pluja. Però aquest inconvenient meteorològic també se soluciona. L'actuació va tindre lloc a cobert en la Pèrgola del Parc Ribalta, la qual, malgrat el mal oratge, s'ompli de públic. Públic que ve a propòsit per presenciar la Trobada, no es tracta de gent que es troba l'actuació al carrer, sinó que fa un esforç per arrimar-se al lloc de l'actuació. Això és una mostra de com de consolidada està la Trobada en la programació de la Magdalena. També molta gent de fora, d'altres colles, van anar a presenciar-la.

Enguany les dues colles convidades eren la Muixeranga de Barcelona i els Nens del Vendrell. La primera és, de moment, l'única muixeranga de fora del País Valencià, i que entre els seus membres hi ha molta gent de Castelló, fins i tot que mantenen lligams amb la Conlloga. Pel que fa als Nens del Vendrell és una de les colles històriques del món casteller, una entitat quasi centenària, i que en 1958 ja van actuar a Castelló. La tercera colla, evidentment, es tracta de la Conlloga, la Muixeranga de Castelló.

La Conlloga va mobilitzar la seua massa social, un repte majúscul després de dos anys d'obligada aturada, a pesar de les actuacions prèvies. En concret es van presentar més de 170 camises groc terrós. Tot un èxit de convocatòria, que s'apropa molt a les trobades prepandèmia.

Amb la inestimable participació de La Llavor d'Almenara, de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i d'altres músics a títol individual, la Conlloga va fer, en la ronda conjunta (que va substituir la cercavila prevista a conseqüència de la pluja), una entrada amb Guionets, una Torreta amb dos Pilons simultanis, i un Pilotó. Ja en les rondes la Conlloga va fer primer una Alta Clàssica (la primera d'una muixeranga després de la represa, a excepció de les dues colles d'Algemesí), una Sénia amb dues Senietes simultànies, i dos intents desmuntats de l'Alta de Cinc, que es va fer completa al Cau; l'actuació va acabar amb un retaule amb dos Pilars de quatre i sis Pilars de tres.

Per la seua part, la Muixeranga de Barcelona va fer una entrada amb Guionets, i tot seguit, en la ronda conjunta, dos Pilons simultanis i una Senieta. En les rondes alternes van fer una Torreta sense desplegar, una Canyeta (figura basada la Canya, però sense alçadora) i una Torreta. En els pilars de comiat van fer dos Pilars de Quatre simultanis.

Finalment, els Nens del Vendrell van descarregar un Dos de Sis, un Tres de Sis amb Agulla, un Quatre de Sis amb Agulla, un Pilar de Cinc i va acabar amb dos Pilars de Quatre de comiat.

Una menció especial mereix la tècnica de la Jove Muixeranga de València que van ser les encarregades d'explicar-nos, amb tota mena detalls, cada figura que s'anava alçant en cada ronda de la trobada.

Molta satisfacció en la Conlloga tant per l'actuació de la Trobada pròpiament dita com pel que ha significat de retrobament i superació dels obstacles de la pandèmia per a la colla. Ara ve l'últim cicle de la temporada, ple de nous reptes i projectes il·lusionants.