Kassim Carceller (Conlloga Muixeranga de Castelló) entrevista a Eva Albinyana, presidenta dels Locos d'Olleria.

Avui entrevistem a Eva Albinyana, presidenta dels Locos d’Olleria pels 25 anys que enguany celebra la colla. Eva, d’on prové aquest nom tan curiós de «Locos»?
Els Locos és el nom que recordava la gent. Eren uns homes encarregats de posar ordre a la festa amb carxots i muntar torres humanes. Ho vam replegar via oral fa 25 anys amb la poqueta gent que quedava viva en aquell moment.

Què sabeu del ball predecessor que desaparegué durant el primer terç del s. xx?
Ens deia la gent major de l’Olleria que Els Locos anaven pel poble amb els seus carxots i anaven posant ordre, deixant passar les autoritats que apareixien en les festes i després feien el ball i finalment les torres humanes. D’altra banda, ens va dir algun informant que feien una cabana a la plaça a l’estil dels enfarinats. El que feien era segrestar algú per a que els donaren diners a canvi d’alliberar-lo i així pagar-se la festa.

El que expliques em recorda molt algunes festes de l’ós i la Santantonada dels Ports. Però no ens desviem del tema. Quina va ser la causa de la seua desaparició?
Pot hi haver vàries raons. D’una banda, és que el grup de gent que ho interpretava es va fer gran i no els abellira continuar. D’altra banda, la patrona de l’Olleria va ser Santa Magdalena fins a principis del segle XX. Després va hi haver un canvi de patronatge, el motiu el desconeixem. Llavors, si es deixaven de fer les Festes de la Magdalena al juliol, que és quan eixien els Locos, i es van traslladar a l’agost en motiu de la Mare de Déu de Loreto, és possible que els Locos ja no tingueren cabuda sota la nova patrona.

Quins van ser els orígens de l’actual Ball dels Locos d’Olleria?
L’any 1995 un grup de monitors de l’agrupament de Sant Jordi vam acudir a una trobada que es deia l’Ullastre esbrancat, a Mallorca, i vam participar en tallers i xerrades al voltant de la cultura popular. Participàrem en un taller de castellers i va ser allí on ens explicaren que al País Valencià es realitzaven balls de valencians. Quan tornarem al poble investigarem i ens assabentarem que fins a 1910 a l’Olleria havíem tingut un ball de valencians.

Ens vam servir dels testimonis orals i algunes fotografies per recuperar i inspirar la vestimenta actual. A més, un vell clarinetista recordava prou bé la melodia antiga del ball ens la va interpretar i Xavi Sahuquillo ens va fer la partitura. Aquella era la música que gastàvem per al ball dels Locos que era un ball de carxots. En la part de la dansa, vam vore les repeticions que hi havia a la melodia i ho vam fer paregut a un ball de carxots que vam aprendre en aquella trobada a Mallorca. Per a la construcció de les torres humanes, en un inici gastàvem la dels castellers.

Estàvem tan comboiats que engegarem la colla dels Locos, un grup de danses i un grup de dolçaina i tabal. En un inici érem uns 40 o 50 persones i teníem un local que compartíem amb altres associacions. Estàvem molt engrescats i la rebuda local va ser molt bona perquè, la veritat, no hi havia grups de cultura popular a l’Olleria. Des de 1996, les tres noves agrupacions (Locos, grup de danses i el de dolçaina i tabal) i el col·lectiu l’Olla, reprenguérem la festa de la Magdalena com a la nostra diada, és a dir, la cita principal del nostre calendari.

Quina rebuda va tindre el Ball dels Locos a l’hora de reprendre l’activitat? Hi va haver una bona resposta per part dels veïns i les institucions?
A nivell organitzatiu, l’inici va ser bo perquè proveníem d’un grup ja muntat i cohesionat, el moviment escolta. Formàrem part dels Locos els monitors i els xiqüelos més grandets que teníem als escortes.

A nivell local va costar un poc més. No va ser fàcil que s’acceptara al poble que volguérem recuperar la Festa de la Magdalena però, el pas del temps ens ha donat la raó i la iniciativa va quallar. Durant molts anys les Festes de la Magdalena van ser un punt de trobada o de retrobada a nivell comarcal. Quan la gent veia els Locos i el que féiem alguns s’adonaren que al poble havíem recuperat un tresor de la nostra cultura.

Quines actuacions o fites recordeu amb més estima i com a més importants de la colla?
Hem fet moltíssimes actuacions al llarg d’aquests 25 anys per tot el País Valencià i també a Catalunya. Hem actuat fins i tot a casament. Recorde la preparació de l’entrada de Moros i Cristians d’Alcoi (on vam fer el primer Alcoià, en 1997), a Algemesí, a Llucena, als aplecs de muixerangues o una actuació per la nostra diada en la Festa de la Magdalena que vam fer un 3 de 5. És una figura d’inspiració castellera de cinc altures (la més alta que hem fet) amb tres membres per pis excepte a dalt de tot on només s’enfila una persona que queda dreta.

Quines són les vostres figures més representatives?
En el nostre repertori són les figures de la Bóta i la Figuereta. Són recuperades gràcies a la informació facilitada per informats que les havien vist fer. En el cas de la figura de la bóta, ens explicaren que bevien d’una bota de vi i després, des de dalt, arruixaven a la gent que allà s’apropava.
Per a bastir les figures nosaltres féiem ús de la tècnica castellera i vam aprendre de les muixerangues anant a trobades i observant els Negrets i les muixerangues d’Algemesí. Podríem dir que el que practiquem és una fusió de les dues tècniques.

Vau marcar una fita en ser la primera colla valenciana en incorporar la dona ara fa 25 anys. Quina valoració en feu?
En aquell moment no fórem conscients que estiguérem incorporant res de nou. Vaig ser la primera presidenta dels Locos, de la mateixa manera que al grup d’escortes era la cap del moviment. Als Scouts treballàvem la coeducació i ens va semblar d’allò més normal. No ho vam viure des de la polèmica. Ací no incorporàvem a la dona, la dona formava part del nou col·lectiu des de l’inici com ho feren també els homes.

Amb el permís de la COVID, teniu previst algun acte per celebrar els 25 anys?
No, hui per hui no tenim res previst perquè l’Olleria està patint amb força la pandèmia. 

Aquesta entrevista va ser publicada el divendres 22 de gener de 2021 al suplement TERRA DE MUIXERANGUES del diari Levante i està disponible en el següent enllaç: https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2021/01/22/nostre-repertori-son-les-figures-29913587.html