Text: Enric Sorribes, Conlloga Muixeranga de Castelló

Foto: Carmina Ribes, Conlloga Muixeranga de Castelló

Les muixerangues comparteixen molts elements amb altres manifestacions culturals basades en la construcció de torres humanes, sobretot amb els castells i els falcons. Per al públic no avesat en aquest tipus de disciplines sovint no és fàcil distingir entre unes i altres, i no són poques les ocasions en què hem escoltat alguna persona del públic o en alguns comentaris denominar-les (per desconeixement o mala fe), tant a unes com a altres amb el terme "castellets". Afortunadament això cada vegada passa menys vegades a casa nostra gràcies a la promoció i a la tasca didàctica per difondre el fet muixeranguer i les seues particularitats entre la població valenciana.

No obstant això, encara es repeteixen, fins i tot per part de les colles muixerangueres i membres d'aquestes, algunes incorreccions que caldrà rectificar a l'hora d'usar determinada terminologia. Utilitzar les paraules pròpies del món muixeranguer, a més de fer una sana i necessària tasca de conservació, és també dignificar les torres humanes valencianes. Es tracta de parlar en propietat, de seguir aquelles notes pòstumes de Carles Salvador quan deia "Parleu bé!".

Les muixerangues, com totes les disciplines culturals, esportives, artístiques, socials, etc. compta des d'antic amb una terminologia pròpia, que en bona part ens ha arribat als nostres dies i que de manera majoritària fan servir les muixerangues actuals en els seus escrits o en el dia a dia. A més a més, per altra banda, quan no existeix un terme per definir una acció o una posició, s'ha emprat del camp semàntic d'altres disciplines, especialment del món dels castells. I això per dues raons fonamentals: pel fet que són camps semàntics d'una mateixa llengua i perquè són dues disciplines molt semblants que requereixen una terminologia específica per fer referència a una mateixa classe de realitats. Això és una cosa que succeeix sovint en casos com aquest: si no tens una paraula per definir una realitat l'agafes d'on la tens més a prop. I no passa res.

Però sí que passa quan eixe element que vols anomenar ja té una denominació específica, inequívoca i tradicional. Un exemple clar en el món de les muixerangues és el nom que donem a la persona que puja a dalt de tot de la construcció i que, si pot, alça la cameta: és el xiquet o xiqueta. Per què, si sempre se li ha dit d'una manera determinada, xiquet o xiqueta, hi ha qui li diu "enxaneta"? Evidentment per influència de la terminologia castellera, clarament més mediàtica i coneguda (fins a cert grau) que la pròpia muixeranguera a ca nostra. També pot ser per desconeixement, ignorància o deixadesa, en el sentit de despreocupació per conéixer les paraules pròpies de l'activitat que es desenvolupa. En la documentació valenciana relativa a muixerangues (independentment del nom utilitzat en cada localitat) dels segles XIX i XX no apareix el terme enxaneta, sinó sempre el de xiquet o xiqueta, que moltes vegades duia un vestit d'angelet (o "angeleta").

No és l'únic cas. També hem trobat que hi ha colles que usen el terme "pom", que en els castells es refereix als tres últims pisos formats pels "dosos", l'"acotxador" o "aixecador" i l'"enxaneta". Quina muixeranga compta amb els seus tres últims pisos amb aquesta estructura? No cap. Aleshores, a què es refereixen? Chi lo sa. Sobretot si tenim en compte que l'acabament 1+1 (aixecador/a+xiquet/a) és una de les característiques de les muixerangues. Un altre exemple pot ser el terme "cap de colla" en lloc del de "mestre" o "mestra", referit a la persona que dirigeix la construcció de les muixerangues, els assajos, les actuacions... Afortunadament aquest últim cas és molt minoritari. En altres casos s'ha substituït el terme utilitzat tradicionalment, com en el cas de "pinya" (incorporat fins i tot al llenguatge col·loquial) enfront del de "paller", que és com tradicionalment s'ha dit a Algemesí.

Un altre tant passa amb el nom de les muixerangues. Així, per exemple, la figura amb estructura 2+2+2+1, que en alguna ocasió ha rebut el nom de "Torre" o de remat de "Micalet", hi ha colles que l'anomenen "Campanar", nom que en realitat designa una figura ja existent, l'Alta de Cinc amb vuit bases realitzada fins als anys trenta per la Muixeranga de Carcaixent.

L'ús de la terminologia pròpia de les muixerangues és una de les vies per conservar i difondre aquesta manifestació cultural valenciana. Tant és així que la primera institució pública amb la qual es va reunir la Federació Coordinadora de Muixerangues poc després de la seua constitució en gener de 2018 va ser l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. En aquella reunió el president de la institució normativa de la nostra llengua es va comprometre a publicar un vocabulari muixeranguer, el qual, per diverses raons, encara no ha vist la llum. Confiem que aquesta ferramenta en forma de llibre siga prompte una realitat. Mentrestant, seguirem esperant pacientment a poder tornar a sentir en le splaces i carrers aquell crit de "xiqueta amunt!".

Aquest article es va publicar a la revista El Temps el 15 d'agost de 2020 i està disponible en el següent enllaç: https://www.eltemps.cat/article/11092/en-les-muixerangues-no-hi-ha-enxanetes