Els menuts de les colles expliquen la seua experiència. En aquest segon article parlem de les figures i el que senten quan hi pugen, de les actuacions i de com estan vivint aquest temps sense fer el que tant els agrada.

Ja fa 5 anys que el segon dissabte de Magdalena és dia de muixerangues a la ciutat de Castelló.

Ara que estem aturats tècnica i socialment, és un bon moment per reflexionar envers d’on venim i on volem arribar, per avançar en aquells projectes que mai tenim temps per portar a terme però que ens fan créixer com a col·lectiu muixeranguer

La Tomasina transpira essència muixeranguera pels 4 cantons. Aquesta figura icònica de 5 alçades és una de les més aplaudides a les places i els carrers valencians i sorprén fins i tot als castellers més experimentats.

«Quan érem xicotetes ens pujàvem a tots els llocs. Un dia, li van dir a mon pare que m’apuntara a la muixeranga i ens vam apuntar tots», diu Claudia

Les muixerangues no som alienes a esta problemàtica. En una colla de 100 persones, hi haurà probablement entre 4 i 7 que patiran alguna d’estes malalties