Si escoltem una conversa entre dos muixeranguers, és possible que no entenguem moltes coses. Això és perquè el món de les torres humanes valencianes està ple d’expressions i metàfores que bé no existeixen en la llengua «comuna» o bé acostumen a tenir un significat totalment diferent.

Som un país de muixerangues des de temps immemorials, quan per viles i ciutats s’alçaven torres humanes amb ocasió de grans celebracions i festes solemnes, i ho seguim sent a pesar que en data tan assenyalada com aquesta, que marca el nostre naixement com a poble, les muixerangues no ocupen els carrers i les places.

Quan parlem de política solem referir-nos a la política institucional, però els moviments socials i les entitats culturals també fan política. Com també la fan les associacions de cultura popular, de manera conscient o inconscient, directament o indirecta. O no forma part de l’estratègia política recuperar un símbol d’identitat valenciana com ho són les muixerangues?

Les expressions muixerangueres com ‘vols xurro?’, ‘cantar pinyes’, ‘cap de pinya’, ‘fer motxilla’ i ‘fer de tap’ són algunes de les metàfores habituals en el món de les torres humanes valencianes.

El pilar és una figura que compta amb només una persona per pis i que pot tindre diverses alçades, entre 4 i 5 a les muixerangues - L'acabament de les figures és on les forces horitzontals han de compensar la seua musculatura

És ben cert que, com ja deuen saber els nostres lectors més assidus i els aficionats a esta tradició tan nostra, les figures muixerangueres, estant a la pinya, no s'han de mirar. Però també és cert que, una volta fetes, ens mirem i remirem en foto i vídeo aquelles figures que hem aconseguit alçar i, encara a voltes, no sabem ben bé com s´han pogut aguantar.