El 25 de novembre commemorem el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, una data que, per desgràcia, hem de tindre ben present any rere any. Enguany no podem eixir al carrer a manifestar-nos per les nostres companyes assassinades o per les que pateixen cada dia la violència masclista, però hem de continuar lluitant i denunciant. Hem de seguir fent feminisme, fent xarxa. Per elles, per nosaltres, per les que vindran.
Si escoltem una conversa entre dos muixeranguers, és possible que no entenguem moltes coses. Això és perquè el món de les torres humanes valencianes està ple d’expressions i metàfores que bé no existeixen en la llengua «comuna» o bé acostumen a tenir un significat totalment diferent.
Som un país de muixerangues des de temps immemorials, quan per viles i ciutats s’alçaven torres humanes amb ocasió de grans celebracions i festes solemnes, i ho seguim sent a pesar que en data tan assenyalada com aquesta, que marca el nostre naixement com a poble, les muixerangues no ocupen els carrers i les places.
Quan parlem de política solem referir-nos a la política institucional, però els moviments socials i les entitats culturals també fan política. Com també la fan les associacions de cultura popular, de manera conscient o inconscient, directament o indirecta. O no forma part de l’estratègia política recuperar un símbol d’identitat valenciana com ho són les muixerangues?
Les expressions muixerangueres com ‘vols xurro?’, ‘cantar pinyes’, ‘cap de pinya’, ‘fer motxilla’ i ‘fer de tap’ són algunes de les metàfores habituals en el món de les torres humanes valencianes.
El pilar és una figura que compta amb només una persona per pis i que pot tindre diverses alçades, entre 4 i 5 a les muixerangues - L'acabament de les figures és on les forces horitzontals han de compensar la seua musculatura