Les muixerangues comparteixen molts elements amb altres manifestacions culturals basades en la construcció de torres humanes, sobretot amb els castells i els falcons. Per al públic no avesat en aquest tipus de disciplines sovint no és fàcil distingir entre unes i altres,

Les torres humanes són un fenomen que transcendeix tota mena de fronteres polítiques i culturals. És evident que pels valencians les més conegudes són les muixerangues i els castells, però, a poc a poc, en descobrirem d’altres més llunyanes.

Amb el nom de Ball de Valencians es coneix una sèrie de danses del seguici popular que, amb diferents denominacions, concloïen amb la construcció d'una torre humana i que van ser executades en primer lloc per colles de valencians i més tard per colles que imitaven a aquestes. Amb el pas del temps, amb la seua evolució, i en deslliurar-se de la part ballada, va donar lloc a diverses manifestacions de la cultura popular que basteixen torres, castells i altres construccions humanes.

Cada any, al voltant del 21 de desembre, data de la firma de les Normes, es celebra aquesta fita amb actuacions musicals, mostres de cultura popular i una fira d’entitats, tot organitzat per Castelló per la Llengua, entitat a la qual pertany la Conlloga.

Aquest costum de pujar-nos-en a l'esquena dels altres per alçar torres humanes, ací al País Valencià, no és res de nou. El seu origen es troba en antigues danses morisques que es realitzaven arreu del nostre territori, sovint vinculades a rituals i festes, i que acabaven amb l’aixecament d’una torre.

Al País Valencià hi ha més de 2.000 persones que practiquen amb regularitat les muixerangues. Però, d’on són les colles amb què xalem per places i carrers arreu del territori? En aquest article us desvetllarem part d’aquests secrets...